subterrània

L'emoció ha fet niu a les darreres capes de la pell. Amb un deix humit, freàtic, sentim subterràniament però el crit elèctric del calfred arriba a la superfície amb retard, diluït per la distància tova entre múscul, promesa i realitat. 

La indiferència és un desert que ja no recorda com es pronuncia l'aigua.

fer el cim

Hi ha versos que fan pujada.

recomptes

Espectacular, aquesta tarda de llum de vellut que es va vessant sobre els arbres. A aquesta banda del vidre, flaire de cafè acabat de fer.

Hi ha infinites formes de bellesa. Tantes com minúscules eufòries. Com petites felicitats.

literàriament

Ser esborranys esbarriats en diferents quaderns. Viure espars, inconnex, tot esperant la idea d'un sol cos que aplegui totes aquestes maneres de dir-se sota una mateixa pell.

Estripar-se, un a un, els fulls per reencarnar-se en dietari.

lentes

Les tardes fosques d'hivern eren carrers solitaris i estrets on assaborir l'amor que, de tan nou, ens cremava a la boca. Parlàvem amb cançons lentes, amb veu de cinta de casset, als setze anys.

L'amor és a hores d'ara un vinil desgastat que encara manté el seu encant. El desig és fet de balades pop. Parlem amb cançons lentes, invoquem el foc. Que tornin els incendis.