De tardor

Com cada any en aquestes dates els bars i restaurants comencen a tancar per vacances. Un matí el nostre bar de capçalera ens rep amb la persiana abaixada en comptes del cafè amb llet habitual i constatem que no hi ha res pitjor que la rutina quan es queda coixa. De cop i volta, sense avís previ, esdevenim clients apàtrides abocats a ves a saber quina mena d’entrepans o beuratges: a la gran ciutat demanar depèn què, bé sigui per la qualitat o el preu, és un esport de risc. Sembla mentida que l’agost sigui encara, en aquest país, un mes amb forma de parèntesi on tot s’atura: tant que es parla d’innovar i vivim amb horaris i costums del segle passat. A mode de pedaç, podem imaginar amb xancletes i bermudes com de mica en mica es van esgrogueint les fulles. Amb l’ajut d’un aparell d’aire condicionat o un bon ventilador, podem empeltar l’estiu amb aires de tardor.

Fotografia: Carles

Curiositat musical

El músic Tomaso Giovani Albinomi (1671-1751) era tan conegut a la seva època com Vivaldi o J.S Bach. Però, curiosament, la seva fama rau actualment en una peça que no va escriure ell: el famós “Adagi d’Albinomi” va ser compost l’any 1945 per Remo Giazotto!

Ampolles de vi

Ampolles de vi que són màquines del temps, anyades que ens aboquen un passat més en calma a la copa, un equilibri d’aromes i sabors que recorden una època de bonança sense retallades ni lladres impunes de coll emmidonat. Sol, vinyes i llicorella de quan no ens empassàvem el neguit a glopades i l’únic dubte era haver de triar entre negre o blanc.

Teoria i pràctica

Conèixer la mecànica de Newton no farà que pedalegem millor.

De lluna plena

La programació televisiva del balcó inclou una lluna en quart creixent emmarcada entre teules antigues i una xemeneia. Pel·lícules al vespre amb banda sonora de vent i branques de magnòlia, el lladruc d’algun gos de tant en tant. Efectes especials amb regust d’escuma, cervesa fresca i tapa d’olives. Canals amb ones tenyides de juliol, zapping d’estels assegut a la confluència d’allò que no volia – i que ja queda enrere- amb el que feia temps que estava desitjant. El futur, si vols, té forma de lluna plena.

All that you have...

En un dels seus primers discos la cantant Tracy Chapman ens deia amb la seva veu lacònica allò de “All that you have is your soul”, tot el que tens és la teva ànima. Una frase així sembla un torpede llençat a la línia de flotació d’una societat tan consumista com la nostra. Fa anys, quan va sortir el disc, la trobava exagerada però amb el temps sembla que, efectivament, moltes de les coses que tenim esdevenen una nosa, com si allò que posseïm en el fons ens posseís. Potser per això el meu avi, que era un murri, sempre repetia: “No és més ric qui més té sinó qui menys necessita” i ja posats a seguir per aquest camí tard o d’hora es comprèn que per viure no calen massa coses. Una vegada em van regalar una coberteria de plata i algú em va comentar: “Apa, com xalaràs quan convidis les amistats!”. I sí: és una coberteria bonica, gens recarregada, però no vaig poder evitar dir que l’important d’un àpat eren els amics, no la plata. Bon profit...

L'home que fuma

L'home que fa un cigarret assegut a les escales d'una casa antiga deixa que els seus pensaments s'enlairin: els patis interiors de les ciutats són un parèntesi enmig del brogit urbà. L'home que fuma ho sap i fa que en cada pipada el temps s'aturi una mica. Potser, com en Josep Pla, amb la pausa dels tabac troba els adjectius, les paraules idònies que s'enreden a les branques dels arbres o als fils d'estendre la roba. Entre flors de magnòlia i perfum de suavitzant, les guarda allí per a quan li facin falta: només li caldrà sortir a collir-les amb un cove; o fer-ne un ram.