Ombra

Ell, amb texans blaus, bambes, samarreta de cotó i gorra. Ella, coberta amb el nicab, sembla una ombra al seu costat. Surten de l'FNAC envoltats de turistes rosses, amb cames ben tornejades, llavis plens i ulls blaus com el dia. Masclisme fet d'ignorància i cotó tenyit de negre: les pitjors presons tenen barrots invisibles.

Amb moto a Roma

Aquest temps convida a fer vacances. A vestir-se de Cary Grant i deambular pels tortuosos carrers de Roma, a fer un parell de voltes amb una Vespa al Coliseu. Granita di limone, cafè a la Tazza d'oro, mercats al Trastevere i aquella llum que envaeix els carrers i que no surt a cap guia però sí a la darrera pel·lícula de Woody Allen. A quina hora plegues, Audrey Hepburn?

Foto: Carles. Barcelona.

"...i tinc plans de futur"

“Molta crisi, molta crisi però els restaurants són plens!” Miri, doncs sí, fruit de la incertesa ens tirem de cap a l’hedonisme més recalcitrant. Els de la Generació X hem decidit convertir les aspes de l’antepenúltima lletra de l’abecedari en fulles de palmera i jugar a ser burgesos noucentistes a Sitges. Autèntics artistes del carpe diem, els sociòlegs ja tarden a fer alguna tesi doctoral on s’hi analitzin les perspectives de futur de tota una generació que té com a divisa allò de “¡Que nos quiten lo bailao!”.

*Foto: Carles. Sitges

Marrada

Tot aquest camí 

per arribar a ser 

qui era. 

Aprehendre 

i desaprendre.

Foto: Carles. Girona

De taronja o llimona?

Una vegada vaig fer un curs de presentacions al Col·legi d’Economistes de Catalunya. El professor ens va dir que el més important s’havia d'enunciar just al principi i que, ja cap al final, diguéssim ben fort: “And, now, to sum up…” (I ara, en resum…). Així la gent es despertava (!!) i parava l’orella per quedar-se amb el que era essencial. Llavors ja podíem dir el que ens semblés amb la seguretat que el missatge seria retingut pel públic. No fa massa en sortir del tren em van donar aquest targetó, un paperet que enuncia els serveis del “Maestro Fanta”, bruixot amb títol oficial. No deixa de ser curiós veure que la llista dels maldecaps que podem arribar a tenir (els negocis, la salut, el sexe, vendre la casa...) sigui encapçalada i finalitzada – el mateix truc de les presentacions- per una mateixa qüestió: l’amor. Resultats garantits al 100% i en menys d’una setmana. Algú sap si aquest bruixot té tarifa plana?

Còmode

Entenc que ha de ser força còmode capbussar-se dins aquest badall perpetu, desfer-se com un cub de caldo a la sopa sense sal de la monotonia, esdevenir el líder de la secta de l'auto indulgència, descolorir-se en tots els tons del gris, aigualir-se per dins per no haver de portar massa el càntir a la font (no fos cas que es trenqués), fingir els orgasmes i els bon dia, dir it’s not alright, but it’s ok. És còmode... però a mi no em surt.

Fotografia: Barri de Gràcia. Sabadell

Vermut

Totes aquelles persones que amb un punt repicat i cert aire de suficiència ens han dit alguna vegada allò de “jo és que no bec alcohol…” es perden el plaer d’aquest licor. Vermell i amb un pic amarg, més que fet de raïm sembla que provingui d’una peça d’ambre, aquelles gotes de resina cristal·litzada amb petits insectes presos dins seu fa milers d’anys. El vermut: glaçons, rodanxes de taronja, olives, el temps i el sol atrapats dins un vas un diumenge qualsevol.

*Fotografia: al Parc Catalunya, Sabadell.

Urban knitting a Sabadell

Aquí la moda ha arribat tard –és el que té viure en un país una mica endarrerit- però ja es comença a fer notar. Es tracta de l’Urban knitting, que no és altra cosa que cobrir amb peces de llana el mobiliari urbà. Com si a la iaia li hagués agafat un desfici de ganxet i no en tingués prou amb teixir un jersei o un parell de peücs per al nét. Guerrilla d’agulla, alguns han canviat el esprais i les consignes per cabdells de llana multicolor. Ja m’imagino els delinqüents actuant amb nocturnitat i passamuntanyes. “Vols l’agullla del sis? Millor la del deu, que avui la farem grossa!”.

Primavera

Aquest any, per variar, la primavera no ens la portarà el Corte Inglés, sinó una vella furgoneta Volkswagen. El remolc és ple de dies clars, vermuts al sol, tapes amb olives, escuma de cervesa, paelles arran de platja, vi blanc, oratge i fotografies per col·leccionar. Que arribi la primavera, que arribi ja.

* Furgoneta Volkswagen aparcada a Sabadell.

Don't you think I'm getting older?

Més enllà dels calendaris tots tenim fites mentals que senyalen el nostre pas del temps. Moments “abans/després”. Per als nostres avis la frontera mental sovint era “abans de la guerra” o “després de la guerra”. Nosaltres, afortunadament, tenim referents com “abans de les olimpíades o després”. Qui no va saltar d’alegria en sentir allò de “À la ville de... Barcelona!”? Qui no va contenir la respiració durant el vol de la sageta encesa cap al pebeter? Moments comuns, compartits, que ens fan de mirall i ens diuen qui som. Per això sobta quan ens trobem algú que, en haver nascut més tard, té uns altres referents. “Tu no vas veure com el Rebollo disparava la fletxa? “, “Jo? Si vaig néixer el 1993!!”. I així arriba un dia en què tots els nostres referents esdevenen història, un apunt en un llibre. Don’t you think I’m looking older?

Aprenents

Malgrat els anys, encara som aprenents de nosaltres. Pel camí ens aprenem els topants i les dreceres, pas a pas. No saber-se del tot és un neguit, però arribar a pensar que ja ens hem trobat en tots els àmbits ens ha de convertir en una mena de pedra, un fòssil. Aprenents per sempre, millor així.

Piano, piano...

...si va lontano.

(A poc a poc, s'arriba lluny)