Lady writer

Lady writer és la cosina o, fins i tot, la germana d’una de les seves cançons més emblemàtiques: Sultans of swing. Les dues escrites durant l’època en què ell i la seva banda deambulaven pels carrers de Londres, pels pubs de Portobello, i escoltaven els músics que hi tocaven. Però van començar a tenir molt èxit i les cançons els van sonar massa ampul·loses, primer i avorrides i previsibles, després: els milionaris que fan rock acaben composant bandes sonores per a fil musical d’ascensor. Tocaven molt millor quan compartien pis. Sense ni cinc al calaix però plens d’històries per explicar encara que a vegades la situació fos desesperada, que així és precisament com es diu en anglès: Dire Straits.

Andreu Pujol

"...La persona més culta de Catalunya pot fer el camí de pujada i de baixada. Pot gaudir amb la millor poesia, pintura o novel·la i una tarda de diumenge, per passar l’estona, posar un programa de televisió escombraria. La persona menys culta de Catalunya no pot fer aquest camí de pujada, es quedarà a baix de tot, perquè no sap qui és Rubert de Ventós, ni li interessa. Aquest producte cultural que està a baix de tot mai és catalanocèntric ni fet en català i, per tant, els seus referents sempre seran espanyols. Posarà els 40 Principales per escoltar David Bisbal, llegirà el Pronto, mirarà ‘Gran Hermano’ i anirà al cine a veure Torrente. No es comprarà un disc de Sisa, ni llegirà Quim Monzó per més que surtin a ‘El Convidat’, perquè ‘El Convidat’ no el mira principalment perquè no sap ni qui són Sisa ni Quim Monzó. De fet, no mira ni TV3."

Andreu Pujol a El Núvol.

No sabem qui és l'Andreu Pujol però el felicitem pel retrat que ha fet d'aquest melting pot tirant a maionesa tallada que és la societat catalana actual.

Tota l'entrevista, aquí.

Retallades

 

- Però com voleu que hi planti la bandera del McDonald’s?!!
- Oh, són els que patrocinen l’expedició...
- Però no l'hi podem pas plantar una bandera així, a Mart!
- Tu sabràs: són els que paguen el viatge de tornada... podries plantar la bandera de sempre, però sortir tot menjant una hamburguesa...
- No ho sé, tu...
- Sí, home, sí...a més: l’hamburguesa és americana, oi? Doncs ja està! La qüestió és fer país...
- Ja...però no és el mateix...
- Que síiiiii...
- Val, val...surto, eh? Un graó...saltironet...dos graons...saltironet...
- Va...digue-ho...
- “És un petit pas... nyam, grumpf... per a un home... grumpf, nyam... però és un gran pas... nyam, nyam, grumpf... per a la Humanitat...”. Rrroooo (ui, perdó...).
- Molt bé, molt bé...plas! plas! plas!...
- Què voleu que us digui, Houston... a mi m’agradava més com abans: sense patrocinadors.
- Bé, potser sí que es perd solemnitat però estem una mica de capa caiguda. Amb aquestes retallades ja se sap... i a més: qui paga, mana!

Josep Pla i les cigarretes electròniques

Primer van ser les ETT, després les botigues de “Compro oro” i ara sembla que ha tocat el torn dels establiments que venen cigarretes electròniques: gairebé n’hi ha una a cada cantonada. Com que fumar està prohibit arreu algú s’ha empescat aquests aparells que, en no cremar res, només fan vapor. “Gràcies per no fumar”, s’avisa a tots els establiments però no es diu res de “vaporejar”,  el neologisme que s’està imposant.  Aquesta nova cigarreta sembla la panacea per als fumadors, que poden triar càrregues amb nicotina o sense o bé de diversos gustos: que se’t casa la filla? Càrrega de Montecristo. El puret després d’un bon àpat? Un Rossli. A trinxeres, o després de la batalla, un Ducados. A la llarga també es podrien fer produccions limitades, tal i com fan actualment amb les càpsules de cafè. Fer una edició de “Bisontes sense filtre” perquè els nostàlgics puguessin recuperar el sabor de les primeres vegades, per exemple. Als que no hem preguntat mai allò de "Tens foc?" tot plegat ens sona a succedani, encara que més d’un fumador empedreït m’ha assegurat que qualsevol cosa és bona per fer passar l’ànsia. Potser sí, però jo no m’imagino en Josep Pla, que deia que feia cigarretes de picadura per trobar l’adjectiu adequat, amb aquests aparell. Quina mena de llibres hagués escrit de fumar amb una cigarreta electrònica? Segurament li hagués sortit una literatura deixatada i asèptica, tot vapor d’aigua sense la densitat de tot allò que requereix el seu temps i, com la picadura de tabac, crema de debò. S’hagués convertit en autor de llibres d’autoajuda, el Paulo Coelho de l’Empordà. O potser s’hi hagués tirat de cap, ebri d’aromes per triar. Kindle en mà - ja que hi som- navegaria per Amazon a la recerca d’un nou clàssic per llegir a la vora del foc. Faria unes pipades elèctriques, una mica indignat, en veure que l’edició digital dels seus llibres, a aquestes alçades, encara no es pot comprar enlloc.

En òrbita

A vegades hi ha cantants de karaoke que, per acabar de reblar el clau, fan playback. Però és igual, perquè el que importa és l’actitud, fer cara de “Ei, que hi sóc...”. El cert és que fins i tot Yuri Gagarin orbitant a més de 80.000 metres d’alçada i a 28.000 km/h estava més centrat que algun/a terrícola. No hay gatos para tanta loca.

Supermans

Aquelles nits eternes en què semblava que ho haguéssim de cremar tot, si les féssim ara l’únic que ens semblaria etern és la ressaca posterior. Tan Supermans que érem i en algun moment algú ens va posar Kriptonita al cafè amb llet. Paradoxalment, però, alguns poders se’ns han aguditzat. Capacitats com la ultravista, per veure venir segons qui d’una hora ull, són un gran què. També volem cada cop més recte: cada cop menys marrades i indecisions pengen de la nostra capa lleugera. Desconfieu dels que, fets els quaranta, es creuen encara invulnerables, que només són Supermans amb els peus de fang. Superherois que volen perquè saben que es trencarien si mai els tornessin a posar al terra.

Reality bites

No he sabut mai si el títol de la pel·lícula era "Fragments de realitat" o bé "La realitat mossega", de la mateixa manera que al disc de l'Sting, The dream of the blue turtles, no se sap si les tortugues són blaves o estan tristes. L'anglès hi té tirada, a aquests dubtes polisèmics. Suposo que la interpretació, si el context no ajuda, deu anar a dies, com el got mig ple o mig buit. La realitat mossega i les tortugues estan tristes o magnífic collage, trencadís de realitat, fet de tortugues blaves? Per sort la majoria de vegades la interpretació només depèn de nosaltres: la felicitat també és una actitud, un voler ser malgrat les circumstàncies.

Núvols de pa

Núvols de pa, pluja d'engrunes. I un estol d'ocells que s'envola
cel enllà.

Tots els contes

Tots els contes que no s'expliquen a un nen surten vint anys després en forma de llop que es menja la caputxeta. No hi ha finals feliços sense anissos.

Panis Angelicus

... O res mirabilis! Manducat Dominum

Pauper, pauper, servus et humilis

Pauper, pauper, servus et humilis.

... Oh, cosa meravellosa! El Senyor alimenta

el pobre, pobre, servil i humil

el pobre, pobre, servil i humil.

D'acord, però m'agradava més quan, abans de les retallades, ens donaven Tiquets restaurant en comptes de pa d'àngel.

Good morning, Mr.Maslow

Dies per caminar amb crosses: unes àries de Verdi, unes frases de Sèneca. Bons amics que no són massa trendies però que fan companyia i a sobre tenen un bon descompte a Amazon per no ser massa novetat. De totes maneres, més enllà del consol, no sé de què serveix tenir ben impermeabilitzada la terrassa quan s’ensorren el fonaments i tens filtracions al subsòl.