1923
De Viquipèdia
Anys: | 1920 1921 1922 - 1923 - 1924 1925 1926 |
Dècades: | 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 |
Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1923 |
Calendari gregorià | 1923 MCMXXIII |
Ab urbe condita | 2676 |
Calendari armeni | 1372 |
Calendari xinès | 4619 – 4620 |
Calendari hebreu | 5683 – 5684 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1978 – 1979 1845 – 1846 5024 – 5025 |
Calendari persa | 1301 – 1302 |
Calendari islàmic | 1342 – 1343 |
Calendari rúnic | 2173 |
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- Fundació de la Unió Socialista de Catalunya.
- 22 de febrer - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com part dels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
- 10 de març - Vila-real: fundació del Vila-real Club de Futbol.
- 20 de maig - València: S'inaugura oficialment l'Estadi de Mestalla, on actualment juga els seus partits el València CF.
18 de FebrerEl Fútbol Club Barcelona funda el seu primer himne
- Món
- 9 de gener - Madrid (Espanya): Juan de la Cierva hi fa el primer vol en autogir.
- 25 de març – Santiago (Xile): s'hi inicia la V Conferència Internacional on se signa el Tractat de Gondra, per arreglar els conflictes entre els diferents Estats americans.
- 13 de setembre - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, disolt el Parlament i instaura la dictadura, que durarà fins al gener del 1929. Es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles.
- 21 de desembre - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 6 de gener, València, l'Horta: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià, president del Consell Valencià de Cultura des del 1996.
- 26 d'octubre, Lleida, Província de Lleida: Joan Oró, bioquímic català (m. 2004).
- 13 de desembre, Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
- Resta del món
- 27 de maig, Florència, Regne d'Itàlia: Lorenzo Milani, sacerdot catòlic i pedagog italià (m. 1967).
- 28 de maig, Dicsőszentmárton, Transilvània, Romania: György Ligeti, compositor austríac d'origen familiar jueu hongarès de Romania (m. 2006).
- 6 de juliol, Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski, president de Polònia.
- 18 de setembre, Stockton-on-Tees, comtat de Durham: Peter Smithson, arquitecte (m. 2003).[1]
- 2 de desembre, Nova York (els Estats Units): Maria Kalogeropoulos, coneguda com Maria Callas, soprano estatunidenca (m. 1977).
- 10 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Clorindo Testa, arquitecte argentí d'origen italià.
- Póvoa de Atalaia: Eugénio de Andrade, pseudònim de José Fontinhas, poeta i prosista portuguès.
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 10 de març, Barcelona: Salvador Seguí “el Noi del Sucre”, anarcosindicalista català, mort per un pistoler (n. 1887).
- 26 de setembre, València: Ángel García Cardona, metge (n. 1856)
- Resta del món
- 26 de març, París (França): Henriette Rosine Bernard, coneguda com Sarah Bernhardt, actriu de cinema i teatre francesa (n. 1844).
- 10 d'agost, Cercedilla (Madrid, Espanya): Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (n. 1863).
- 27 de desembre: Alexandre Gustave Eiffel, enginyer civil. (n. 1832)
- Cöslin, Pomerània, Prússia: Carl Adolf Lorenz, compositor prussià (n. 1837).
[modifica] Pàgines que s'hi relacionen
[modifica] Referències
- ↑ Vidotto, Marco; Castán, Santiago; Thomson, Graham. Alison + Peter Smithson (en castellà). Gustavo Gili, 1997. ISBN 8425216842.