2010
De Viquipèdia
Anys: | 2007 2008 2009 - 2010 - 2011 2012 2013 |
Dècades: | 1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040 |
Segles: | segle xx - segle xxi - segle xxii |
Calendari d'esdeveniments |
Calendari gregorià | 2010 MMX |
Ab urbe condita | 2763 |
Calendari armeni | 1459 |
Calendari xinès | 4706 – 4707 |
Calendari hebreu | 5770 – 5771 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2065 – 2066 1932 – 1933 5111 – 5112 |
Calendari persa | 1388 – 1389 |
Calendari islàmic | 1431 – 1432 |
Calendari rúnic | 2260 |
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
- Any Internacional de la Biodiversitat per l'ONU.[1]
- L'Any del tigre, segons l'horòscop xinès.
- Any Internacional d'Acostament de les Cultures, segons l'ONU.[2]
- Any del 1.100 aniversari del Regne de Lleó
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
[modifica] Països Catalans
- 1 de gener: Badalona (Barcelonès) pren el relleu a Figueres (Alt Empordà) com a Capital de la Cultura Catalana 2010.[3]
- 17 de gener: Inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
- 8 de febrer: David Barrufet, porter d'handbol del FC Barcelona, anuncia la seva retirada a final de temporada.
- 3 d'abril: Les emissions de televisió passen d'analògiques a digitals (TDT), fruit de l'apagada analògica.
- 11 de juny-11 de juliol: Celebració de la XIX edició de la Copa del Món de Futbol a Sud-Àfrica amb la victòria de la Selecció Espanyola de Futbol.
- 24 de juliol: Sant Pol de Mar s'agermanà amb Andorra la Vella culminant l'acte en el marc de la festa major de Sant Pol quan fallaires andorrans iniciaren el correfoc de la vila.[4]
- 10 de juliol: Més d'un milió de persones es manifesten a Barcelona amb l'objectiu d'aconseguir més autonomia per Catalunya sota el lema "Som una Nació nosaltres decidim".
- 28 de juliol: El Parlament de Catalunya vota una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les curses de braus al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions).[5]
- 3 d'agost: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
- 13 de setembre: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.
- 13 d'octubre, Andorra: El govern d'Andorra aprova el Nomenclàtor d'Andorra que fixa la “forma oficial dels topònims del Principat d’Andorra”.[6]
- 7 de novembre: Benet XVI consagra la Sagrada Família de Barcelona.
- 1 de novembre: Diada castellera de Tots Sants 2010.
- 28 de novembre:
- Surt el primer número del diari Ara
- Jornada de les eleccions al Parlament de Catalunya
[modifica] Resta del món
- 12-28 de febrer: Celebració dels XXI Jocs Olímpics d'hivern a Vancouver (Canadà).
- 10 d'abril: Accident del Tu-154 de la Força Aèria de Polònia hi mor bona part de la cúpula dirigent de Polònia.
- 12 de gener: El Terratrèmol d'Haití provoca el col·lapse de la capital del país i centenars de milers de morts.
- 20 de juny: Acord estratègic entre Eusko Alkartasuna i l'esquerra abertzale
- 5 d'agost, Xile: Es produeix l'enfonsament a la Mina San José que deixa atrapats 33 miners a 700m sota terra, són rescatats en una mediàtica operació de rescat vuit setmanes més tard..
- 26 d'octubre, Illa de Java, Indonèsia: El Merapi entra en erupció, deixant després de dues fortes erupcions i un tsunami més de cinc-cents morts.
- 11 de desembre: Atemptats amb bomba a Estocolm
[modifica] Esdeveniments previstos
- Revisió dels anomenats "Objectius de Lisboa", compromisos dels països europeus per millorar la qualitat de l'educació. (Sense data)
[modifica] Necrològiques
[modifica] Països Catalans
- 4 de gener, Reus (Baix Camp): Pere Anguera i Nolla, historiador català.
- 20 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Ricard Palmerola, periodista de ràdio i actor de doblatge català.
- 21 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Odette Pinto, periodista de ràdio catalana.
- 21 d'abril, Barcelona (Barcelonès): Joan Antoni Samaranch i Torelló, polític català, president del Comitè Olímpic Internacional.
- 30 d'abril, Barcelona (Barcelonès): Jordi Estadella i Gràcia, periodista, gastrònom i actor de doblatge català.
- 7 de juny, Xàbia (la Marina Alta): Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià (n. 1922).
- 21 de juny, Barcelona (Barcelonès): Jordi Bruguera i Talleda, lingüista i filòleg català.
- 6 de juliol, Alacant: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918).
- 28 de juliol, Barcelona (Barcelonès): Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.
- 9 d'agost, València (L'Horta): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en Història de la Medicina (n. 1933).
- 22 d'agost, Tavertet (Osona): Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català.
- 7 de setembre
- Barcelona (Barcelonès): Joaquín Soler Serrano, periodista de ràdio espanyol.
- Barcelona (Barcelonès): Wilebaldo Solano, polític espanyol, dirigent del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
- 28 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Jaume Vallcorba i Rocosa, enginyer i lingüista català.
- 29 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Eduard Manchón i Molina, futbolista català.
- 30 de setembre, Barcelona (Barcelonès): Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.
- 1 d'octubre, Madrid, Espanya: José Ángel Ezcurra, periodista i editor valencià.
- 10 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Adán Martín, enginyer industrial i polític espanyol, 7è President de les Canàries.
- 22 d'octubre, València (l'Horta): Arturo Tuzón Gil, empresari valencià, president del València CF.
- 26 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Llàtzer Escarceller, actor de teatre, cinema i televisió català.
- 27 d'octubre, Barcelona (Barcelonès): Joan Solà i Cortassa, lingüista i filòleg català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009.
- 24 de novembre, Olot (Garrotxa): Joan Grau i Verdaguer, locutor de ràdio català.
[modifica] Resta del món
- 11 de gener, París, França: Éric Rohmer, director de cinema francès.
- 15 de gener, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc.
- 25 de gener, Bagdad, Iraq: Ali Hassan al-Majid ("Alí el Químic"), general iraquià.
- 27 de gener, Cornish, Estats Units d'Amèrica: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc.
- 27 de gener, Santa Monica, Estats Units d'Amèrica: Howard Zinn, historiador estatunidenc.
- 11 de febrer, Londres, Anglaterra: Alexander McQueen, dissenyador de moda anglès.
- 4 de març, Moscou, Rússia: Vladislav Ardzinba, polític abkhaz, 1r President d'Abkhàzia.
- 12 de març, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes, escriptor i periodista espanyol.
- 16 de març, París (França): José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià (n. 1927).
- 20 de març, Kathmandu, Nepal: Girija Prasad Koirala, polític nepalès, Primer Ministre del Nepal.
- 22 de març, Londres, Anglaterra: James Whyte Black, farmacòleg i professor universitari escocès.
- 27 de març, Moscou, Rússia: Vasili Smislov, escaquista rus.
- 10 d'abril, Smolensk, Rússia: Lech Kaczyński, polític polonès, 19è President de Polònia.
- 25 d'abril, Londres, Anglaterra: Alan Sillitoe, escriptor anglès.
- 5 de maig, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
- 22 de maig, Norman, Estats Units d'Amèrica: Martin Gardner, matemàtic estatunidenc.
- 29 de maig, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Dennis Hopper, actor i director de cinema estatunidenc.
- 30 de maig, Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916).
- 18 de juny, Lanzarote, Espanya: José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.
- 19 de juny, Charlottesville, Estats Units d'Amèrica: Manute Bol, jugador de bàsquet sudanès.
- 8 d'agost, Edgartown, EUA: Patricia Neal, actriu estatunidenca.
- 13 d'agost, San Antonio, EUA: Lance Cade, lluitador professional estatunidenc.
- 14 d'agost, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Abbey Lincoln, actriu, cantant i compositora de jazz estatunidenca.
- 17 d'agost, Roma, Itàlia: Francesco Cossiga, polític sard, President d'Itàlia.
- 21 d'agost, Berlín, Alemanya: Christoph Schlingensief, director de cinema, teatre i òpera alemany.
- 22 d'agost, Belgrad, Sèrbia: Stjepan Bobek, jugador i entrenador de futbol iugoslau.
- 22 d'agost, Annemasse, França: Michel Montignac, dietista francès.
- 24 d'agost, Tòquio, Japó: Satoshi Kon, director de cinema japonès.
- 30 d'agost, La Plata, Argentina: Francisco Antonio Varallo, futbolista argentí.
- 31 d'agost, París, França: Laurent Fignon, ciclista francès.
- 5 de setembre, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
- 9 de setembre, Buenos Aires, Argentina: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès.
- 12 de setembre, París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
- 19 de setembre, Saragossa, Espanya: José Antonio Labordeta, escriptor, cantautor i polític espanyol.
- 22 de setembre, La Macarena (Meta), Colòmbia: Mono Jojoy, guerriller colombià, militant de les FARC.
- 26 de setembre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Gloria Stuart, actriu de cinema estatunidenca.
- 28 de setembre, Ciutat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Arthur Penn, director de cinema estatunidenc.
- 29 de setembre, Ciutat de Nova York: Tony Curtis, actor de cinema estatunidenc.
- 9 d'octubre, Saint-Cloud, França: Maurice Allais, economista, físic i professor francès.
- 10 d'octubre, Schipol, Països Baixos: Solomon Burke, músic estatunidenc.
- 10 d'octubre, Ginebra, Suïssa: Joan Sutherland, soprano australiana.
- 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol.
- 14 d'octubre, Cambridge (Massachusetts), Estats Units d'Amèrica: Benoît Mandelbrot, matemàtic polonès.
- 20 d'octubre, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Eva Ibbotson, escriptora britànica.
- 23 d'octubre, Mapps, Barbados: David Thompson, 6è Primer Ministre de Barbados.
- 24 d'octubre, Montpeller, Occitània: Georges Frêche, polític francès.
- 25 d'octubre, Londres, Anglaterra: Gregory Isaacs, cantant de reggae jamaicà.
- 26 d'octubre, Oberhausen, Alemanya: pop Paul, pop oracle.
- 27 d'octubre, El Calafate, Argentina: Néstor Kirchner, polític argentí, President d'Argentina.
- 28 d'octubre, Nuuk, Grenlàndia: Jonathan Motzfeldt, polític grenlandès, 1r Primer Ministre de Grenlàndia.
- 29 d'octubre, Madrid, Espanya: Marcelino Camacho, sindicalista espanyol, militant de CCOO.
- 30 d'octubre, Amsterdam, Països Baixos: Harry Mulisch, escriptor neerlandès.
- 3 de novembre, Moscou, Rússia: Víktor Txernomirdin, polític i empresari rus, Primer Ministre de Rússia.
- 8 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Emilio Massera, militar argentí, membre de la Junta Militar governant dels 1970.
- 13 de novembre, Pozuelo de Alarcón, Espanya: Luis García Berlanga, director de cinema valencià.
- 17 de novembre, Tòquio, Japó: Isabelle Caro, model i actriu francesa.
- 27 de novembre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Irvin Kershner, director de cinema estatunidenc.
- 28 de novembre, Fort Lauderdale, Estats Units d'Amèrica: Leslie Nielsen, actor canadenc.
- 4 de desembre, Sant Sebastià, País Basc: Xabier Lete, escriptor i cantant en èuscar basc.
- 13 de desembre:
- Madrid, Espanya: Enrique Morente, cantautor de flamenc espanyol.
- Washington DC, EUA: Richard Holbrooke, diplomàtic, empresari i escriptor en anglès estatunidenc.
- 15 de desembre, Santa Monica, Estats Units d'Amèrica: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
- 25 de desembre, Miami, EUA: Carlos Andrés Pérez polític veneçolà, 55è i 58è President de Veneçuela.
[modifica] Referències
- ↑ Declaració de l'Any Internacional de la Biodiversitat
- ↑ Declaració de l'Any Internacional d'Acostament de les Cultures
- ↑ Figueres passa el testimoni de la Capital de la Cultura Catalana a Badalona, Avui, 20 de desembre 2009.
- ↑ «Andorra la Vella i Sant Pol de Mar oficialitzen el seu agermanament». Diari d'Andorra, 24 de juliol de 2010. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ «El parlament de Catalunya prohibeix les corregudes de bous». Vilaweb, 28 juliol 2010. [Consulta: 29 juliol 2010].
- ↑ http://www.bopa.ad/bopa.nsf/34a3bb48745a2c5dc12565830062d86a/1dbe5200b8787869c12577c1002a84c0?OpenDocument