10/6/11

Yes you can

Aquests cafès amb llet tan tristos sense escuma ni futur que serveixen en determinats bars. Esllanguits, esprimatxats, sense ànima ni cos, un no-res abocat en una tassa, badall badoc, sang de funcionari abaltit. Haurien d’estar prohibits. Són un “make my day, alegra’m el dia” de Clint Eastwood a la inversa. No, no, sisplau, una mica d’amor en les coses, home! A veure si se’ns encomana quelcom. Si no ja faria temps que els pianistes serien autòmats i els presentadors del TN, robots. Va, el proper amb una mica d’escuma, d’acord mestre? Que s’hi tiri el sucre al damunt i s’hi aguanti una estona, que faci una boira dolça, consistent però alhora vaporosa i ingràvida. Com si estigués feta de llum de dissabte però apta per poder degustar entre setmana en horari laboral. Sisplau, sisplauet. Sé que pots.

5 comentaris:

Lluna ha dit...

I després estem els rarets, que no volem escuma, que ens agrada el gustet de cafè però no que ens aigualeixi la llet, etc Sí, ja m'ho diuen...
Petons de cap de setmana llarg

C. ha dit...

Ui, i a sobre el deus demanar en got i no amb tassa! Homeee... :)

Lluna ha dit...

Jajajaja no, m'és indiferent, però que no sigui molt calent!!

Anònim ha dit...

Per tot plegat, molt millor un te de fruites del bosc! :)

Núria Pujolàs ha dit...

ha,ha,ha...això que se'ns encomani un xic d'amor en tot el que fem!!!