Tectònica de plaques, núvols lliscant pel cel com continents a la deriva. Països fets de vapor d’aigua, ciutats fetes de boira amb catedrals de cirrus a la troposfera, autopistes d’isòbares, cases anticicló. Pots imaginar tot un món fet de vent i gotes condensades que es desplaça ingràvid i sense pressa. Gairebé al mateix ritme de l’hamaca tan terrenal que ens acull al marge de la piscina al pic del migdia, un mirall de cel amb regust de clor.
3 comentaris:
Miyazaki!
una ignorant
Vigili mentre és als núvols que el sol no faci de les seves i el deixi "insolat" que les hores del migdia són molt traïdores...
Petons sense clor
Mentre llegia el post, he sentit com si viatgés dalt del núvol. Noi, quan hom que escriu fa que els lectors s'imaginin les imatges, això és escriure una peça ben feta, que deia el senyor Carner. Bon estiu, i gràcies per aquestes píndoles literàries estiuenques.
Publica un comentari a l'entrada