Ahir a la llibreria Nollegiu, al Poblenou, vam fer un taller de (desmuntatge i) lectura de la poesia de Billy Collins. Per als interessats en el tema, us deixo aquí alguns dels enllaços que vam mencionar o visitar:
Confondre les quatre coses llegides amb la literatura. A tots ens ha passat, en un cert moment. Llavors alguns, en seguir llegint, vam entendre o assumir (o entendre i assumir) que allò duia a un defecte de perspectiva. I altres no.
«A vegades em pregunto com podria fer aquest regal als meus nanos; fer-los lectors, vull dir. Però sé que no depèn de mi. Que no és la flor qui escampa el pol·len, sinó el vent. O les abelles. I recordo Patti Smith: “He estat una mare que bàsicament intenta no sermonejar i que deixa les portes obertes: les de casa meva i les de la meva biblioteca”.»
Jordi Benavente , "El vent, les abelles, la biblioteca de casa"
Què ha estat, la llarga història de l'Hora Curta World Tour, si no una bona embarcada?
Bé, doncs ara la culminem demà dijous a Madrid, a la Librería Alberti, i divendres 7 de juliol en mar, sortint del port de Llafranc i amb Gramon de premi i cartell de Marc Vicens. Qui li havia de dir, a aquell versaire mandrós i tirant a poc social!
La roda gira, la gira no s'atura. Diumenge 7 de maig al migdia serem a la 58 Fira del Llibre de València parlant sobre triar els teus poemes amb M. Josep Escrivà, que acaba de publicar La casa sota la lluna a Pagès.
Dissabte de Glòria. Tuit del Grup de Treball de Biblioteques Escolars. A la salut de tots els Plans (i planificadors) de Lectura catalans dels darrers trenta anys. Amb Cultura i Ensenyament transferidíssims.
Hores i hores, dies, movent llibres. Amb aquesta pols fina, seca, que se t'enganxa a les puntes dels dits i després costa tant de fer marxar. He retrobat títols, he llençat alguna cosa, he comptat metres lineals i prestatgeries i m'he descomptat més d'un cop i he hagut de tornar a moure el que ja havia mogut. Llibres i més llibres, tants llibres. Són també el meu paisatge, un fons pels ulls i un pes a la mà que reconforten. Amb pols i errors i encerts i lloms i dedicatòries i punts i apunts i un munt d'històries: aquest desordre tolerable, com la vida.
No vaig conèixer Gabriel Ferrater. Però cada vegada que llegeixo aquest poema, o el llibre de Carner que hi menciona, sé que llegeixo el que ell llegia, que dic per dins el que deia i m'aturo on s'aturava. Així anem fent una literatura, una cultura: mots compartits que diem i ens parlen. Com una pàtria.
Josep Carner
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
Gabriel Ferrater, Menja't una cama (1962)
Tradueixo (és dir molt) un text potser intraduïble (o que no sé si cal traduir) perquè m'ho van proposar i em va fer il·lusió i vaig creure que era diferent i que me'n sortiria o ves a saber. Penar on habitualment gaudeixes. Arrossegar, reressagar-se, rascar, divagar, retardar, renegar. Ah, les lliçons del quan no.
"Els lectors necessitem desesperadament silenciar la xerrameca que traginem amunt i avall: prejudicis, conviccions, resistències, expectatives..."
Gemma Gorga, Hi ha un país on la boira (Tushita Edicions, 2021)
Totes les teories i circumloquis i assajos que vulguem, però al final la nostra biblioteca té la mida dels metres de prestatgeries a l'abast. Com una versió llibresca d'allò de Parkinson.
Ha mort Xavier Folch, que a tots nosaltres ens ha fet, ell també, com a lectors i autors i amics. I m'he quedat sense paraules, qui m'ho havia de dir. Però m'adono que n'he anat dient algunes coses aquí al F l u x, al llarg dels anys.
 |
| Foto: Víctor P. de Óbanos |
EL MARISCAL FOLCH (19-IX-2013)
Amb la mateixa discreció i elegància amb què durant tres dècades ha estat el director literari d’Editorial Empúries primer i llavors, quan el segell es va integrar al Grup 62, un dels responsables editorials del grup, Xavier Folch s’ha jubilat i se n’ha anat cap a casa a llegir i (esperem-ho) a escriure... [+]
SET LLETRES (26-VII-2013)
No costa tant de dominar, l'art de donar les gràcies: hi ha tot de gent desconeguda al nostre voltant plena de raons perquè els les donis... [+]
FELICITATS (18-IX-2009)
Ahir vam anar de festa per celebrar els primers vint-i-cinc anys d'Empúries. poques bandes (editorials) m'he sentit tan ben acollit, tan escoltat com escriptor. I això que mai no hi he publicat diguem-ne directament... [+]
Entenc que als que no tradueixen els costi d'entendre, però per a mi hi ha poques coses a la vida tan gratificants com saber-te llegit per gent que xala amb tu del que tu has llegit i estimes.
Aquests dies llegim Petrarca amb els estudiants, i els ajudo a identificar l'esquinç entre la primavera a fora i la tristesa o el desert a dins, tan fèrtil a la música popular durant segles. Per la finestra del despatx veig ocells que volen, i a la pantalla la policia que entra en una altra universitat a detenir algú per cantar i opinar.
Entrades
Comentaris
