MENÚ DEGUSTACIÓ A SANTS

Encara no fa un any que el Josep Baltà va posar en marxa el local del carrer Galileu Fes-te Farinetes, orientat d’una forma polivalent tant a fer tallers, trobades, xerrades, presentacions, etc.

Des del moment en què va estar enllestit, i de cara a veure com funcionava tota la logística per a una trobada de gent que vulgui compartir el gust per la cuina i explicar com prepara les seves receptes, trucs, maneres de fer, els blocaires de Sants varem acceptar ràpidament la proposta de fer una trobada “pilot” per veure com anava tot i obrir posteriors trobades a tothom que s’hi vulgui apuntar.

Així doncs, dissabte passat ens varem trobar la Sandra i el Xavi (Els Fogons de la Bordeta), el Massitet i la Susanna (Olleta de Verdures), la Isabel i el seu marit (La cuina de la Isabel), la Maia i el seu marit (El Racó del Cus-Cus), l’Alícia, l’Aina i l’Àlvar (El Pa dels Ferrer), la Gemma i el seu marit (Caprofiti), la Loles i la Júlia (La Coquessa), la Mercè, l’Albert, l’Ona, la Laia i la Bet (Destapant Cassoles) i el Josep i la Glòria (El Cafè de Nit).

D’entrada, dir que com que s’acosta Nadal, la proposta va ser preparar receptes per portar a les nostres taules aquests dies de festa i déu n’hi do de les coses que van sortir. Per començar, cadascú portava un entrant: canapès, mini tartaletes de mascarpone i melmelada de tomàquet, torradetes amb melmelada de pebrot, mousse de peix, coca de recapte, paté de bolets, croquetes de bacallà, a més de les obligades patates fregides per a la canalla. Entre tots, ens varem repartir fer els primers plats (panacotta de carbassa amb gelatina de vermut, porros amb formatge i pernil dolç, canelons de confit d’ànec), els segons (galtes de porç rostides, llom rostit amb salsa de ceba, pollastre al cava) i les postres (estel de Nadal, torrons casolans i bavaroise de torró), així que va sortir un menú excel·lent.

Com que varem quedar que cadascú publicaria la seva recepta al bloc, aquí us deixo la que vaig preparar jo, són els CANELONS D'ÀNEC AMB SALSA DE CEPS I FOIE que vaig veure fa temps al bloc de l’Eva (El Cullerot Festuc), i que trobo que són un plat de festa total.

INGREDIENTS PER A 20 CANELONS:

20 plaques de canelons

2 cuixes de confit d’ànec

3 cullerades d’oli del confit

1 escalunya

100 g de ceba

4 prunes tallades a trossos

1 cullerada de pinyons torrats

50 g de xerès dolç

125 cc de nata líquida

25 g de foie

Formatge parmesà ratllat

INGREDIENTS PER A LA SALSA DE CEPS I FOIE

1 cullerada d’oli del confit

150 g de ceba

5 g de ceps deshidratats

2 cullerades de xerès dolç

250 cc d’aigua

250 cc de llet

½ cullerada de Maizena

1 ou

20 g de foie

PREPARACIÓ:

Retirar les pells i els ossos del confit i esmicolar-lo.

Posar en un cassó l’oli del confit i confitar la ceba i l’escalunya. Afegir el confit, els pinyons, les prunes i el foie i regar-ho amb el xerès. Deixar evaporar i afegir la nata fins que quedi tot ben lligat.

Coure les plaques del canelons, repartir la preparació anterior i enrotllar.

Per fer la salsa, confitar la ceba amb l’oli, agregar els ceps secs directament sense hidratar, regar amb el xerès i un cop evaporat afegir l’aigua, condimentar i coure fins que redueixi a la meitat. Triturar, afegir la llet, l’ou, el foie i la Maizena i tornar a triturar. Colar i posar en un cassó al bany maria i remenar fins que quedi una salsa fina i lleugerament espessa.

Posar un fons de salsa a la safata, disposar els canelons al damunt i cobrir-los de salsa. Empolvorar amb el formatge parmesà i enfornar a 180º

TROBADA A LA GARROTXA

Durant la setmana, les pluges ens feien patir perquè dissabte un grup de blocaires teníem una cita per visitar la Garrotxa, de la mà del gastrònom Pep Nogué, i amb la il·lusió que ens feia, no podia ser que el dia se’ns n’anés enlaire!. Afortunadament, va fer molt bon dia,  la qual cosa ens va permetre compartir una colla d’activitats molts interessants; potser en Pauet de Santa Pau, amb les seves prediccions meteorològiques, ja sabia que faria bon dia, però bé, d’això ja us en parlaré més endavant.

Per començar, en Jordi Vilarrassa, president del mercat d’Olot, ens va donar la benvinguda i en nom del mercat ens va obsequiar amb un fantàstic esmorzar amb pa amb tomàquet i embotits autòctons, fesols de Santa Pau amb botifarra negra, coca de sucre i uns porrons de vi amb els quals alguns van demostrar la seva destresa.

La regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Olot ens va parlar de la feina que fan els mercats per tal d’apropar els productes de la terra als clients que, en definitiva, seran els consumidors finals.

En Gerard Xifra, president de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa i membre del grup Cuina Volcànica, ens va parlar d’aquest projecte, creat l’any 1994, amb la intenció d’apropar-nos un seguit de plats de la cuina tradicionals elaborats amb productes de la comarca, cultivats en terrenys d’origen volcànic, cosa que els dóna unes característiques i una personalitat pròpies.

Un dels productes que forma part d’aquesta cuina volcànica és el fajol, una planta d’origen xinès poc coneguda fora de la Garrotxa. La Carme de Can Rovira, de Batet de la Serra, ens va fer una demostració de com s’elaboren les farinetes de fajol i en varem fer un tast, boníssimes!.

Després de passejar-nos per les diferents parades del mercat, abans de marxar, el Pep ens va presentar en Pauet de Santa Pau, un mecànic de professió i meteoròleg d’afició, que ens va explicar un sistema tradicional de preveure el temps tot l’any, que s’ha de fer la nit de Sant Silvestre i que consisteix en agafar una ceba, tallar-la per la meitat i separar capes, una per cada més de l’any. A cadascuna d’elles s’hi posa una cullerada de sal i es deixa tota la nit. L’endemà, es miren les capes i si la sal s’ha mullat, vol dir que aquell mes serà plujós. No sabem si aquest mètode té gaire base científica, però si més no, serveix per mantenir viva una tradició.

           

Acabada la visita al mercat, varem anar cap a la Vall de Bianya, on en un mas de l’any 1681, el  Mas Farró, el Casimir i la seva mare Rosita, elaboren dos tipus de formatge artesanal, un de cabra i un d’ovella, a partir de llet crua dels seus ramats. Actualment tenen unes 300 ovelles i unes 150 cabres.

El Casimir ens va explicar tot el procés d’elaboració, des del moment de munyir les cabres i les ovelles, fins que els formatges passen a les càmeres per reposar durant tres mesos abans de ser etiquetats i posats a la venda. Varem tenir ocasió d’assaborir els dos tipus de formatges que eren deliciosos, la qual cosa posa de manifest que la feina ben feta dóna resultats excel·lents. El Pep va definir els artesans del formatge com a “cuiners de la llet”, una definició molt encertada, no us sembla?.

I per dinar, cap a l’Hostal dels ossos, a Batet de la Serra, on ens esperava un menú tradicional de la cuina volcànica amb productes de la comarca. Entrants: cullereta de cabell d’àngel amb serrat d’ovella, fesols de Santa Pau i confitat i sopeta de farro; primer plat: niu volcànic (botifarra negra amb trinxat de verdures) i els macarrons de la iaia per als més petits i per a algú que no ho és tant; segon plat: braó de xai de ramat amb patata i ceba al forn i per acabar, dues postres: mousse de iogurt de la Fageda amb poma i fajol i farinetes de fajol amb mel. Tot un festival de sabors, olors i colors!.

I encara a la tarda, una darrera activitat, la visita a Ratafia Russet, a Olot. El Xavi ens va explicar com elabora la ratafia a partir de 18 herbes i espècies i nous verdes, macerades en alcohol. El millor moment per recollir les herbes i les nous és a finals de juny, per Sant Joan i Sant Pere. El temps de maceració dels ingredients en l’alcohol és d’un any aproximadament, transcorregut el qual, s’hi afegeix aigua sense sucre i després de reposar dos mesos, es buida la meitat de la bota i s’hi afegeix aigua i sucre, per deixar-ho reposar tres mesos més, moment en què la ratafia estarà llesta per a ser assaborida.

El Xavi és una persona de tarannà tranquil i reposat, amb una filosofia de la vida que es va reflectir quan, una mica en to de broma, ens va comentar que és bo que la gent faci ratafia a casa, d’aquesta manera ell no n’ha de fabricar tanta, és a dir, que a ell ja li està bé treballar en la mesura en què ho fa, sense ambicionar més, cosa que moltes vegades porta molts mals de cap. I una altra cosa a tenir en compte, és el preu raonable de la seva ratafia perquè, tal com diu ell, si tingués un preu elevat, només podria prendre ratafia l’elit.

En resum, va ser una jornada molt ben aprofitada, en què varem gaudir de bona companyia, amb blocaires que ja ens coneixíem i d’altres a qui varem poder posar cara ahir, i és que la família virtual creix dia a dia!.

Moltes gràcies al Pep per haver-nos preparat un dia tan rodó, i als amics de Fem un mos, Miquel i Sion, per haver-ho organitzat. Quan dieu que és la propera?.

VISITA AL MERCAT DE SANTA CATERINA

Dissabte passat uns quants gastroblocaires varem tenir ocasió de visitar el mercat de Santa Caterina. Això, dit així, és una cosa ben normal, però és que gràcies a l’Òscar, que va fer d’enllaç, varem poder visitar el mercat per dins, conèixer de primera mà el seu funcionament i gaudir de la companyia de la Nuria Costa, directora de comunicacions de Mercats de Barcelona, l’Elisenda (el twitter personificat), la Marta Mitjanes, directora del mercat i l'Angel Juny, el president dels comerciants del Mercat de Santa Caterina, que ens van donar tota mena d’explicacions.

La Núria Costa va aportar una sèrie de dades que van fer que es reafirmés encara més la idea que tots teníem que Barcelona és una ciutat on la cultura del mercat és ben viva: a Barcelona hi ha 39 mercats, distribuïts pels diferents barris, dels quals si no em falla la memòria, 19 estan totalment rehabilitats i 8 o 9 estan en fase de remodelació. Per descomptat, mentre duren les obres, s’instal·len unes carpes perquè els mercats puguin continuar funcionant.

El mercat de Santa Caterina, construït sobre un antic convent gòtic, estava molt malmès i va ser objecte d’una remodelació espectacular a càrrec dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. La coberta multicolor és un clar senyal d’identitat del mercat després d’aquesta remodelació, que va durar aproximadament 6 anys, per una banda per les obres en sí mateixes i per altra banda, per la feina de catalogar i preservar les descobertes arqueològiques que van sorgir durant les obres. Actualment, podem veure una mostra d’aquestes restes, amb un resum de la història del mercat.

L’Àngel Juny va fer un repàs per la història del mercat de Santa Caterina i ens va explicar que va ser el primer mercat cobert de Barcelona. Passejant pel l’exterior del mercat, ens va mostrar unes piques de bacallaner que es van conservar després de la remodelació i que es van situar a la façana, a mode de decoració. També ens va comentar que va ser el mercat pioner en el repartiment a domicili.

Una altra cosa molt interessant va ser poder veure el sistema de recollida pneumàtica d’escombraries, no només del mercat, sinó del barri, amb el consegüent procés de reciclatge.

Estic segura que a partir d’ara, quan anem al mercat, al de Santa Caterina o al del barri de cadascú, valorarem encara més el seu funcionament i l’oportunitat de poder gaudir dels productes i del tracte proper dels venedors.

I per acabar la visita, l’Anna Maria Garcia ens va obsequiar amb un tast d’olis de la seva botiga Olisoliva i l’Àngel Juny amb una degustació de fruites fresques  i sucs de fruita natural de la seva parada. Olisoliva és una botiga que si teniu ocasió no deixeu de visitar, hi trobareu una gran varietat d’olis, vinagres i sals, i el que és més important, us aconsellaran sobre el que estigueu buscant. I a l’Àngel Juny, li hem d’agrair que a la seva parada hi hagi productes de la nostra terra, com per exemple pomes de Girona o peres de Lleida, cosa que, encara que sembli increïble, no es troba a tot arreu. No cal dir que el tast i la degustació van ser un bon punt final de la trobada. Moltes gràcies a tothom que la va fer possible!.

CAP DE SETMANA BLOCAIRE : Taller, Trobada i ... Webos Fritos

Aquest cap de setmana hem tingut diverses activitats relacionades o derivades del bloc.  Per començar, després de vacances, divendres uns quants blocaires varem iniciar el curs a l’Espai Consum del Bonpreu, amb una classe amb el Pep Nogué, on ens va proposar tres receptes saludables, d’elaboraciò senzilla però no per això menys saboroses: sopa de quinoa amb verduretes, bolets i miso; bacallà amb all i oli de poma i mel de flor de taronger i batut de figues, plàtan i quefir.

Una vegada més, el Pep Nogué va saber trobar l’equilibri perfecte entre la didàctica i el bon humor, amb anècdotes il·lustratives i entretingudes.

Més d’una vegada us hem parlat del Forn Baltà de Sants i de la botiga Baltà Farinetes on podem trobar diferents tipus de farines per fer pa a casa, ingredients per a pastisseria, estris de cuina... en fi, que és una temptació passar per davant i no entrar-hi.

Doncs bé, dissabte al matí, després d’un magnífic esmorzar a Can Baltà, el grup de blocaires de Sants varem tenir el privilegi de conèixer el nou espai que el Josep Baltà ha enllestit al barri: Fes-te Farinetes, un local situat al carrer Galileu equipat per fer diverses activitats, des de tallers on els més menuts poden aprendre a fer pa i pastissos; xerrades sobre els productes de la mà dels proveïdors,  tallers per als grans, trobades relacionades amb la gastronomia...

Prèviament a la inauguració oficial, el Josep Baltà ens ha volgut presentar als blocaires de Sants, el local on properament es desenvoluparan tot un seguit d’activitats on podran participar tots els blocaires que ho desitgin. Ja us mantindrem informats.

I dissabte a la tarda, una cosa que ens feia una il·lusió especial: conèixer personalment la Su i el Jesús, que van venir a Barcelona per signar exemplars del seu llibre Webos Fritos, recetas y momentos. Varen venir acompanyats de les seves filles i de la Júlia, la mare de la Su (la cap de cuina, tal com l’anomena ella). Segur que molts de vosaltres coneixeu el seu bloc, que respira calidesa pels quatre costats. Doncs així són ells, càlids, propers, simpàtics, amb paraules afectuoses per a tothom que feia cua per saludar-los. Varem poder xerrar una estoneta, que ens va semblar molt curta, per això, ja varem quedar que a la propera que vinguin a Barcelona o nosaltres anem cap a la Manxa, ens veurem amb més temps.

DE TAPES AMB EL DAVID LIENAS

Divendres passat la Cristina, l’Elena, la Gemma, la Montse, el Miquel, la meva amiga Teresa i jo, varem assistir al darrer taller de cuina abans de vacances, a l’Espai Consum del Bonpreu. En aquesta ocasió, el David Lienas ens va oferir un autèntic festival de tapes, unes més tradicionals i altres diríem que una mica menys convencionals. Aquestes són les receptes: taquets de formatge arrebossats amb compota de poma, “oros i bastos”, bombes picants, patates braves amb all i oli i torradeta de tàrtar de carn amb ous ferrats.

Si hi ha una tapa per excel·lència, aquesta són les patates braves, i quan es parla de patates braves, sempre surt allò de “on fan les millors?”. Segurament molts de nosaltres diríem el Tomás de Sarrià, però després de tastar les del David, sense desmerèixer el Tomás, no sé quin nom propi posaria primer. El David, a més d’ensenyar-nos la recepta, ens va oferir un veritable monogràfic sobre les patates: n’hi ha més de dues mil varietats;  per fer patates braves, important comprar-les per fregir (són més dures, aguanten millor la cocció i queden cruixents); fregir-les en oli d'oliva; si volem fer puré de patates, perquè no quedi gomós, les patates no s’han de triturar, s’han d’aixafar. I una recomanació perquè l’all i oli de les braves no repeteixi, escaldar els alls sense el cor durant un parell de minuts, per rebaixar-ne la fortor.

A mi em va agradar especialment la de taquets de formatge, arrebossats amb farina de galeta, coco i pebre vermell picant. A més, com que després d’arrebossar-los s’han de congelar fins al moment de fregir, es poden tenir fets per endavant i deixar el fregit per al final, que això també va bé!.

I què dir de les bombes picants?, doncs això que eren... picants, picants!. Tal com han  de ser!. Si us hi fixeu, hi ha una foto on es veu la quantitat d’espècies que va fer servir el David.

Jugant amb el noms de dos dels pals d’una baralla de cartes, els “oros” eren rodanxes de poma arrebossades amb una massa feta amb Maizena i els “bastos”, anxoves arrebossades igualment.

La torradeta de tàrtar anava acabada amb un ou de guatlla ferrat i aquí és on varem descobrir l’estri estrella de la classe: un tallapuros!. Tothom que hagi fet servir ous de guatlla sap com és de difícil trencar la closca sense que el rovell es rebenti, oi?, Doncs amb el tallapuros, problema solucionat, amb un simple gest la closca queda perfectament escapçada i el rovell surt en perfectes condicions!.

Ara, només queda posar en pràctica les receptes que segur que aniran molt bé per a aquests àpats informals de vacances. 

TROBADA BLOCAIRE AL PLA DE D’ESTANY I A L’EMPORDÀ

En primer lloc, agrair una vegada més la feina que va fer el Manel per organitzar la trobada gastroblocaire en terres gironines, en què un grup de 35 persones varem gaudir de les nostres aficions comunes, alhora que varem compartir taula, conversa i amistat.

El programa era al matí visitar la formatgeria artesana Mas Alba, al nucli de Terradelles, al municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany); igualment al Mas, conèixer les melmelades artesanes que elabora el Manu, creador de l’empresa artesana El Rebost de l’Empordanet, ubicada a Sant Pere Pescador; dinar al mateix Mas i a la tarda, fer una visita al Celler Espelt, de Vilajuïga, importants viticultors de l’Empordà.

Així doncs, amb un sol esplèndid i una temperatura quasi primaveral, varem iniciar la visita a la formatgeria, acompanyats del Martí, un dels tres germans que gestionen l’espai d’agroturisme Mas Alba i responsable de l’elaboració artesana dels formatges, a partir de llet de cabra crua del seu propi ramat.

El Martí ens va explicar tot el procés de fabricació dels formatges des del principi, amb l’arribada de la llet directament dels corrals on hi ha les cabres, situats a uns 300 metres, evitant d’aquesta manera qualsevol manipulació que pogués patir la llet. Ens va parlar dels diferents tipus de qualls que fan servir: bacteris, herbacol (quall vegetal a partir d’una infusió de pistils de carxofa silvestre) i quall animal, i de la temperatura de quall, que és entre 22 i 30º.

Un cop quallada la llet, els següent pas és passar-la per la lira, un estri per fer el gra del formatge, en la mesura adequada al grau de maduració, per premsar-lo posteriorment i passar-lo a la cambra de maduració. A l’exterior del Mas, hi ha una cova natural amb la temperatura, la humitat i els fongs naturals perquè els formatges reposin el temps necessari fins a aconseguir la pasta adequada a cada tipus de formatge.

Actualment, elaboren sis tipus diferents de formatges: PetitOt d’Alba (de pasta tova), Uff! (fregat primer amb sal per fer escorça i posteriorment amb cervesa, per desenvolupar els ferments que faran madurar el formatge ), cremós (tipus torta), tupí (una mica granulat, ideal per combinar amb melmelades), terrós (de pasta dura amb 6 mesos o 12 mesos de maduració) i les ies (boletes conservades en oli).

Després de visitar la formatgeria artesana, no podíem deixar de conèixer les responsables de la matèria primera, per tant, varem anar cap al corral, on hi ha 250 cabres negres de la raça murcianogranadines, alimentades amb gra de la casa. Estan identificades amb collars de diferents colors segons el seu estat, és a dir, embarassades, les que acaben de parir, etc. Donen una mitjana d’un litre i mig de llet cada dia, i el procés de munyir-les cada matí dura unes tres hores diàries.

Abans de dinar al Mas Alba, varem tenir ocasió de fer un tast dels formatges, diferents en sabor i en textures. Val a dir que un dels que va tenir més èxit va ser l’Uff!, un dels formatges fregats amb cervesa, i amb un nom força divertit, fent al·lusió al que podríem exclamar en percebre la seva forta olor!.

En acabar la visita a la formatgeria, ens esperava el Manu, del Rebost de l’Empordanet, de Sant Pere Pescador, creador de melmelades i gelees artesanes amb productes naturals sense additius ni conservants artificials.

Per començar, i per situar-nos, el Manu ens va recordar com fer una melmelada, quins conservants naturals utilitzar a més del sucre (suc de llimona, pectina) i ens va explicar que la diferència entre una melmelada i una confitura estava en la quantitat de sucre, marcada per les directrius de la Unió Europea. Tant la melmelada com la confitura havien de tenir trossets de fruita o de verdura o d’hortalissa, però la melmelada havia de tenir entre un 40 i un 60% de sucre, mentre que en la confitura la quantitat de sucre havia de ser superior al 60%.

Però ell volia fer un producte amb menys quantitat de sucre i com que no el podia denominar ni melmelada ni confitura, perquè la normativa europea no ho permetia, va crear una gelea que va denominar llàgrimes, feta a partir d’aigua, sucre i una infusió de fruita. En aquest cas, la quantitat de sucre és d’un 30% com a màxim.

Tradicionalment, parlar de melmelades i confitures era parlar de fruites i de dolç però el Manu, en el seu afany d’innovar, ha creat unes especialitats força curioses amb productes com hortalisses, vins, flors, vermut, cervesa, etc, amb resultats espectaculars.

Ahir varem tenir ocasió de tastar alguns dels seus productes com ara la gelea de violetes, ideal per maridar amb tupí o formatges blaus o amb un magret d’ànec; les llàgrimes de mango, per acompanyar foie, o per esmorzar amb una bona torrada de pa; la melmelada de pebrot, per a carns crues; la melmelada de tomàquet amb alfàbrega, amb el recuit, o formatges frescos, o peix; llàgrimes de Pedro Ximénez, ideal per acompanyar foie; melmelada de ceba, per acompanyar foie, fumats i hamburgueses, i una de ben especial, llàgrimes de gintonic, el seu nom ja ho diu tot!.

Després de dinar, ens varem traslladar a Vilajuïga, on ens esperava l’Anna, enòloga del Celler Espelt. Alguns de nosaltres ja la coneixíem del sopar que varem fer a l’Attica i ja sabíem de la seva passió per la feina que fa, però vam tenir l’ocasió de copsar-ho una altra vegada.

Per començar, ens va acompanyar a visitar unes vinyes situades vora el mar, entre quatre espais naturals protegits (les Medes, el Cap de Creus, l’Albera i els Pirineus), perquè tal com diu l’Anna, “les vinyes són realment l’origen del vi”. En aquesta zona tenen 18 hectàrees de vinyes ecològiques de les varietats garnatxa, syrah i monastrell, dins d’una finca de 130 hectàrees, on actualment s’estan refent les parets de pedra seca, per tal de mantenir el sòl i protegir-lo de l’erosió. Era un paisatge impressionant, sota el cap de Creus, amb la llum roja del capvespre sobre nosaltres. A més tenen altres vinyes situades dins del terme de Vilajuiga amb altres varietats de raïms.

La dedicació als vins a l’Anna li ve de tradició familiar i el Celler va ser un somni tardà del seu avi, que va aconseguir fer-lo realitat quan ell ja tenia 69 anys. Tornant de les vinyes, l’Anna ens va obsequiar amb un tast de vins, dos blancs: Vailet (un vi jove fet amb garnatxa blanca i macabeu, per maridar amb peixos i com a aperitiu) i Quinze roures (amb un sabor més potent, fet amb garnatxa blanca i grisa, ideal per als plats de la cuina empordanesa); dos negres: Sauló (fet amb garnatxa i carinyena, perfecte per al foie) i Terres Negres (fet amb carinyena i poc cabernet, per a uns canelons amb tòfona i foie, tal com va suggerir el Massitet) i un  dolç: Airam (fet amb garnatxa, i per maridar tant amb postres com amb aperitius).

L’Anna va definir els maridatges d’una manera que em va semblar molt encertada: no hi ha un vi per a un tipus de menjar, sinó que hi ha un moment per a cada vi.

En resum, una jornada viscuda intensament i amb bona companyia. 

GASTROBLOCAIRES DE SANTS AL FORN BALTÀ

Feia temps que estàvem intentant organitzar una trobada de gastroblocaires dels barris de la vil·la de Sants per tal de conèixer-nos una mica millor. La setmana passada amb la Mercè (destapadora oficial de cassoles) vam decidir posar fil a l’agulla.

Aquest matí s’ha organitzat un petit esmorzar al forn del nostre amic Josep Baltà on hem tingut ocasió de xerrar una bona estona entre pastissos, entrepans i els inevitables cafès amb llet o cacaolats calents per combatre el fred que feia fora al carrer.

En aquest esmorzar hem compartit taula la Loles (La Coquessa) i la seva filla Júlia, el Josep Àngel i la Susanna (Olleta de verdures), la Isabel (La cuina de la Isabel), la Mercè (Destapant cassoles), la “triple A” Alvar, Alícia i Aina (El pa dels Ferrer), el Xavi i la Sandra (Els fogons de la Bordeta) i nosaltres.

Entre moltes coses, hem parlat de les iniciatives “La recepta del Quinze” que la Sandra i el Xavi (Els fogons de la Bordeta) han endegat exitosament aquest mes de gener juntament amb la Marina (Xocolata Desfeta), o del projecte, ja gairebé en marxa, del “gastropuntcat” en què treballen la Loles (La Coquessa) i la Núria (Petita cuina).

En acabar l’esmorzar, el Josep Baltà ens ha convidat a acompanyar-lo a fer una visita per l’obrador del Forn. Ens ha explicat tot el procés d’elaboració dels diferents tipus de pa; ens ha ensenyat les màquines d’amassar (alguna ja la utilitzava el seu avi, tot i que naturalment s’han anat adequant i substituint moltes peces). També hem vist la màquina que utilitzen per donar forma a les barres de pa sense que perdin l’aire que han agafat en el procés del llevat (ells l’anomenen la Rolls Royce), i d’aquesta manera la molla conserva els forats característics, els calaixos de fermentació, la càmera de llevat en fred, els forns, etc. Ens ha explicat com la meteorologia influeix en el procés d’elaboració del pa, ja que depenent de la humitat, el procés es pot allargar fins i tot una hora i mitja més, és a dir, que no es poden fer les coses sempre igual.

La família Baltà fa pa des de l’any 1875, primer  a Vilafranca del Penedès i des del 1934 al barri de Sants a Barcelona (l’any 2009 van celebrar el seu 75è aniversari). Això vol dir que sense una dedicació entusiasta per oferir un producte de qualitat, el treball d’aquests artesans del pa difícilment hauria pogut sobreviure tots aquests anys. Sortosament, la tradició i la feina ben feta han permès que avui en dia puguem seguir gaudint d’aquestes petites joies que cada nit es couen als forns de Can Baltà.

Ha estat una visita interessantíssima ja que estem acostumats a veure un producte (en aquest cas pans, coques, croissants, tortells, etc.) totalment acabats i no ens podem arribar a fer el càrrec de la gran quantitat de feina i materials de primera qualitat que són necessaris per aconseguir el que nosaltres en dos minuts comprem i ens emportem dins del cistell cap a casa.

Després hem anat cap a la botiga de Farinetes Baltà, annexa al Forn i el Josep ens ha explicat las particularitats dels diferents tipus de farines, les masses congelades que hi podem trobar per facilitar-nos la feina a casa, així com els futurs projectes que té, algun dels quals pot tenir molt bona acollida entre els “blocaires” (ja us mantindrem al corrent tal i com vagi prenent cos).

Aquest primer esmorzar de veïns s’ha allargat ben bé fins l’hora de dinar, ha estat el primer però sens dubte n’hi haurà molts més. 

per a més informació:
FORN BALTÀ 
FARINA BALTÀ

TALLER MONOGRÀFIC SOBRE PA AMB EL DAVID LIENAS

Aquest darrer divendres una colla cada vegada més nombrosa de blocaires varem assistir a un taller a l’Espai Consum dels Supermercats Bonpreu, en aquesta ocasió un monogràfic sobre les varietats del pa, a càrrec del xef David Lienas.

Les receptes que ens va proposar van ser coca de recapte, pizza Margherita, pa de llet amb nous, pa de formatge amb pebre vermell picant i pa de bacó amb cervesa negra.

El David va fer les receptes a partir de la massa mare, però com que fer-la és qüestió de dies, ell va fer una “petita trampa” i ja la tenia preparada, per tant, només li va caldre afegir-la als altres ingredients de les receptes.

Sempre comentem que el David a l’hora que va treballant, ens explica mil coses i ens dóna molts consells, però és que divendres, portàvem 45 minuts de taller i encara no havia començat a fer res, només parlava i parlava!. I nosaltres no paràvem de preguntar, i és que l’afició per fer pa a casa cada dia va en augment!. Ara, quan va anar per feina, ja no va parar i els resultats van ser excel•lents!.

Una vegada més, donar les gràcies al David i als Supermercats Bonpreu i dir que ja esperem la propera trobada i que sigui tan nombrosa com aquesta darrera. Em sembla que hauríem de “passar llista” en arribar, perquè és difícil saber qui és qui!.

.

TALLERS DE CUINA AMB EL PEP NOGUÉ I EL DAVID LIENAS

Aquesta setmana he fet tallers a l’Espai Consum, del Bonpreu, per partida doble. El dimecres, amb la Mercè (Destapant cassoles) varem anar al taller del Pep Nogué, i ahir divendres, amb el grup de blocaires, al taller del David Lienas.

El taller del Pep Nogué era el dedicat a CUINA EN DIRECTE, on el Pep elabora receptes de la revista CUINA. En aquesta ocasió, ens va preparar un risotto al parmesà i cava, del xef Alessandro Castro, originari de Catània i establert a Barcelona; uns macarrons amb bolets, recepta de carmanyola (o parpissera, com diuen a pagès), de l’Ada Parellada, i uns ous amb pèsols i botifarra negra, de la Carme Ruscalleda.

A partir d’aquestes receptes, el Pep ens va donar mil i una recomanacions, ens va parlar de les diferents classes d’arrossos, ens va comentar que només hi ha dues marques d’arròs que l’assequen al sol, una és de Pals i l’altra del Delta; ens va suggerir diferents bolets per fer amb els macarrons, ens va explicar com hidratar tomàquets secs, ens va dir que el millor per als pèsols és “collir, esclovellar i cuinar”.

I ahir divendres, el David Lienas ens va preparar unes receptes a partir d’una nova visió de la cuina catalana, una deconstrucció d’empedrat, un ravioli d’ibèric amb cargols, faves i all i oli amb crema de xirivia, i una escuma de crema catalana.

Per a la deconstrucció de l’empedrat, el David va utilitzar tots els ingredients clàssics de l’empedrat de tota la vida, però en textures diferents, és a dir, amb les mongetes va fer una crema, el bacallà, el va confitar en oli, i el va posar com a cor de la crema, i a sobre, talladet petit, el pebrot, el tomàquet, la ceba, i tot servit en una copa.

El ravioli era un farcellet fet amb bacó, amb un farcit de cargols i favetes, repelades, sobretot, i una crema de xirivia, perfumada amb canyella.

I per postres, l’escuma de crema catalana, feta amb sifó, una recepta molt engrescadora.

A més a més, la trobada d’ahir em va donar una grata sorpresa, perquè ens varem retrobar amb una antiga companya d’institut, la Gemma. Quan vaig llegir el seu nom a la llista, vaig pensar que havia de ser ella, i efectivament sí que ho era!. En un moment, varem fer un repàs dels vells temps i ja esperem la propera per tornar-nos a veure!.
.

L’ÀTICA BLOQUEJAT

Ahir vespre un bon grup de blocaires i lectors ens vam trobar al Restaurant Àtica del carrer Galileu 159 de Sants.

La trobada ens va permetre posar cara a tota una colla de gent que només coneixíem a través de la xarxa.

Volem felicitar els amics de l’Àtica que ens van preparar uns tastets tan originals com deliciosos, acompanyats dels excel•lents vins dels Cellers Espelt amb denominació d’origen Empordà, que ens va dur l’Anna Espelt des de Vilajuïga.

Per descomptat, volem agrair al Massitet i la Kissumenja el treball d’organització de la trobada.

PS- la foto que encapçala aquest post és de la Sara Maria.

.

CUINA EXÒTICA AMB EL DAVID LIENAS

Divendres passat vam anar a un taller de cuina exòtica amb el David Lienas a l’Espai del Consum Bonpreu.

Els plats que va preparar van ser Chow mien de fideus amb llagostins, gambes i pebrots verds, és a dir, uns fideus de cocció ràpida saltejats al wok amb salsa Hoisin (de gust entre dolç, salat i picant) i salsa d’ostres; pollastre al tandoori amb arròs pilav especiat, que és un pollastre macerat durant 3 hores en una mescla de ioghourt, garam masala (una barreja de moltes espècies), gingebre, cúrcuma, coriandre, pebre vermell i suc de llimona, que originàriament es cou en un tandoor o forn de fang, i baklava, uns pastissets de nous i pasta fil•lo.

Una característica de la cuina oriental és el gran ús que fan de les espècies, i alhora que el David anava preparant els plats, nosaltres anàvem olorant i descobrint salses i olors que ens aproximaven a aquest tipus de cuina, com el vinagre d’arròs, la salsa Hoisin, amb una olor de peix molt intensa, la salsa d’ostres, amb una textura espessa i d’aparença perlada, el gingebre, el garam masala...

Aquesta cuina és força desconeguda per a mi, però assistir a un taller així fa que mica en mica ens familiaritzem amb els ingredients i els sabors que no són tan habituals per a nosaltres, tot i que hi havia persones que eren autèntiques expertes.

Al final, els tastets ens van permetre assaborir aquests plats i em van agradar especialment els fideus i el baklava.

En resum, un taller interessant que ens va apropar a la cuina oriental.

UNA CLASSE RODONA AMB LA MIREIA

Des del moment que varem saber que venien l’Oreto i el Francesc, varem pensar que havien d’assistir a una classe de cuina de la Mireia Carbó, per veure en viu i en directe tot allò que els hem explicat tantes vegades.

Així que la Gemma es va posar en contacte amb la Mireia, que ràpidament es va mostrar disposada a col·laborar amb nosaltres per fer aquest regal a l’Oreto i el Francesc. I val a dir que s’ho van passar de meravella. Els varem reservar la primera fila perquè no es perdessin cap detall i només cal veure’ls a la foto!.

Com que la colla de blocaires ha crescut, es fa difícil fer un repàs de les persones que érem allà i a vegades lliguem caps quan ja hem marxat. Això ens ha passat amb la Marta, del bloc Magnòlia a la cuina. I la Dulce i la Mireia, que fa poquet que han estrenat el seu, que ens posin un comentari, perquè no el trobem!. Uf!, quasi bé hauríem de passar llista per poder conèixer-nos millor!.

Amb el seu estil divertit i desenfadat, i disposada a sotmetre’s a la sessió de fotos habitual, la Mireia ens va preparar galets amb anxoves i espinacs, graten esponjós de bacallà al perfum d’all confitat i carquinyolis, receptes que segur que farem entre tots.

Varem tenir ocasió de tastar els tres plats, deliciosos, i els carquinyolis, acompanyats d’un gotet de moscatell, com ha de ser!. Per tant, l’Oreto i el Francesc es van endur la teoria i van tastar la pràctica!

Gràcies per tot, Mireia!.

I sortint de la classe, uns quants blocaires varem anar a sopar al restaurant Piazze d’Italia, al carrer Casanova 94. El Nicola i el Francesco ens van preparar un menú amb un pica-pica d’entrants, tres segons plats per triar i postres.

El pica-pica va consistir en uns plats d’amanida, espàrrecs a la brasa, porchetta (embotit típic de Roma) i mortadel·la de Bologna, acompanyats d'una saborosa focaccina. Com a segon plat, quasi hi va va haver unanimitat, un plat que en diuen bis, que era un plat amb una combinació de risotto al gorgonzola i uns raviolis de carbassa amb una salsa de mantega i parmesà, només hi va haver una pizza. I les postres casolanes que varem triar van ser tarta de nutella, tarta de formatge, tiramisú, panna cotta. Tot acompanyat d’un bon vi.

Si no coneixeu aquest restaurant, us el recomanem, a més de fer uns plats deliciosos, el tracte és molt agradable, el Nicola es passeja per les taules per veure que tot vagi bé i en el més pur estil de les trattories italianes, fa conversa amb els clients, en un català més que correcte.

En resum, una altra trobada rodona!.

.