HAPPY FEW

Trobat a tuíter. L'humor sempre ajuda:

 

FORTHCOMING

D'aquí a unes setmanes, hi haurà una sorpresa (esplèndida) relacionada amb aquest blog. De vegades la vida et fa regals. I ara ha estat així. Aviat, més detalls.

DE VACANCES

REGALS

Ahir la Carla, vinguda de lluny i de fa molt de temps, a peu dret en un passadís d'un edifici desert, va recarregar les piles d'aquest blog per a uns quants mesos, com si em fes un regal. Jo ja m'entenc.

Gràcies, Carla!

VENTADA

Com li va passar a Greg Brown, però canviant d'estació, un vent d'estiu se m'ha endut la llista de coses a fer, i les ganes d'un munt de coses, inclòs el manteniment del blog. O sigui que enguany avanço la pausa vacacional. O potser no del tot, qui ho sap, si algun dia us trobo a faltar. De moment I wanna catch some fish.
















In a mucked up lovely river, 
I cast my little fly. 
I look at that river and smell it
and it makes me wanna cry. 
Oh to clean our dirty planet, 
now there's a noble wish, 
and I'm puttin my shoulder to the wheel 
'cause I wanna catch some fish. 

ENSENYAR, TRADUIR, ESPERAR, CREURE

Ensenyar. Busco un text per a la classe de demà. Traduir. Pels camins estranys de la causalitat despistada vaig a parar a una bella peça de Bernardo Atxaga, "Días especiales", amb un traductor que treballa aïllat en un convent a l'hivern i un seu interlocutor adust i un altre de desmemoriat. Esperar. El blog d'Atxaga (una de les raons per mantenir el F l u x) fa una llum difusa i constant, de fa anys. Creure.



Foto: Jone Irazu

SOLS ACOMPANYATS

La pàgina d'un suplement de diari passada amb més força de la que cal, el coixí en un seient buit que s'enfonsa imperceptiblement... De vegades el que escriu un col·lega (ni que no el coneguis, ni que visqui en una altra llengua) et retrata una mica, i llavors somrius també una mica. El cap de setmana del 6 i el 7 de febrer jo no ho sabia però José Luis García Martín feia una mica de mi, i d'uns quants més. I en va deixar constància al seu Café Arcadia.

GÈNERES LITERARIS

Jo volia descriure aquell moment en què haviem dit que no i al final és que sí i sembla que tot voli i s'aturi per un instant o alhora per sempre, però em van dir que hauria de tenir dues-centes pàgines a doble espai i al final m'he estimat més deixar-ne tan sols el rastre en forma d'apunt aquí al quadern.

DILLA DICIT

Qui diu que no hi ha bones notícies? Xavier Dilla, lector d'Ausiàs March, editor, corrector, columnista amb vista i amb oïda (el que abans se'n deia un filòleg, però ara ens ha agafat por a la paraula) acaba d'obrir blog literari a Internet sota una llinda garcesiana: El sol que no crema (Notes i escrits de Xavier Dilla). I avui l'acullen a cal Núvol amb una peça sobre l'acadèmia que s'obre amb una frase atípica de bon i agraït llegir: "Desconfio dels que malparlen de la Universitat..."

BLOGS I QUADERNS

Avui sóc a Castelló, convidat per la Fundació Germà Colón a un curs d'estiu de la Universitat Jaume I de "Noves formes d’expressió artística: tecnologies digitals en la producció literària" per parlar-hi sobre blogs i quaderns, o dit d'una altra manera sobre digitalització i dietarisme.

I tal com hem quedat amb els estudiants, aquesta és la llista (ordenada alfabèticament) dels principals blogs que he citat o posat com exemples durant la meva xerrada.



abcd xavier farré
http://xavierfarreabcd.blogspot.com

Atlàntida [“Dietari de Ricard Torrents”]
http://rtbe.blogspot.com/

Bereshit
http://enarchenhologos.blogspot.com

BloQG [El blog del “Quadern gris”]
http://www.lletres.net/pla/QG

Hotel dilluns [articles de premsa d'E. Gomà, B. Puigtobella, J. Puntí, M. Serra, M. Tree]
http://hoteldilluns.blogspot.com

L’aeroplà del Raval [de Tina Vallès]
http://tinavalles.blogspot.com

La lamentable
http://www.lalamentable.org

Metrònom Ferrater [MF és un documental sobre la figura i l'obra de Gabriel Ferrater]
http://metronomferrater.blogspot.com

miquel àngel llauger [comentaris, versos, perplexitats, troballes]
http://miquel-angel.balearweb.net

Ofici de lector [Joan Garí]
http://oficidelector.blogspot.com

Salms [de Josep Porcar, obert el 2002]
http://www.porcar.net

Un dia en les carreres [“Opinió i notícia de Jordi Galves”]
http://undiaenlescarreres.blogspot.com

Un fres de móres negres [“Apunts sobre Gabriel Ferrater”]
http://gferrater.blogspot.com

UNS MORTS BEN VIUS

Se suposa que els blocs s'estan morint (de fa temps, però). Bé, doncs dissabte em van convidar a l'Ateneuesfera, a l'Ateneu Barcelonès, convocada i coordinada per Guillem Carbonell, responsable de les "Barcelona cròniques" de TimeOut, i el que em vaig trobar va ser una sala amb una taula en què no hi cabien els assistents, un grapat de blocs ben vius i diversos i una pila de temes de conversa sense pinta que allò hagués d'acabar-se mai. En parlen i ho expliquen als seus llocs digitals (disculpeu si em descuido algú) en Guillem, el Radar de Sarrià, la Roser i la lectora corrent.

Capítol a part per a la secció de blocs sobre Barcelona, que m'ha permès descobrir alguns enllaços ben interessants sobre la ciutat (a més de clàssics de primera com Bereshit): Altres Barcelones, anotherBCN's blog i UrbanrulesBCN.

VUIT ANYS *

Uns mesos abans que es posés en marxa aquest bloc, l'aleshores president dels Estats Units va voler restaurar la democràcia a la terra on s'havia inventat l'alfabet i per fer-ho va decidir envair l'Iraq, en una d'aquelles guerres que quan comencen es diu que seran ràpides i eficaces i que després mai no s'acaben d'acabar. En l'onada primera d'oposició al conflicte em va fer gràcia la iniciativa digital de la gent de Cost of War, i vaig incorporar el seu comptador de la despesa que la guerra comportava (comporta) a dalt a la dreta al blogroll del meu bloc nounat pensant, suposo, que seria un gadget més o menys transitori. Han passat vuit anys i tot plegat encara hi és. Mai no ho hauria dit: ni per la guerra ni, sobretot, pel F l u x. Ahir, l'actual president dels Estats Units (que ja no és el que hi havia l'any 2003 sinó un altre que llavors s'oposà a la guerra i la considerà "absurda") va rebre un contingent important de soldats de tornada a casa perquè havia promès i sembla que complirà que la presència militar dels Estats Units a l'Iraq es doni per acabada al darrer dia de l'any 2011. Els càlculs més modestos diuen que la broma haurà costat un bilió (dels nostres) de dòlars, però Obama diu que ha valgut la pena. No seré jo qui li critiqui a quant surt la pena. Bàsicament perquè ja tins altres problemes: què en faré ara, del comptador i del bloc? Al començament em va arribar a destorbar, aquella mena de rellotge milionari d'anar sumant, i més encara a mesura que passaven els mesos, perquè llavors ja no gosava treure'l, m'hauria sentit malament. Després, amb els anys, ha acabat convertint-se gairebé en un tret d'identitat del bloc. Hi pot haver F l u x sense guerra a l'Iraq? Val la pena continuar donant la tabarra vuit anys després si fins i tot l'exèrcit nord-americà se n'ha cansat? Hi ha vida en una altra galàxia? Cobrarem els 759 milions? En quin número acabarà la grossa?

* El joc de les casualitats: quan obro el Blogger m'adono que demà hi penjaré l'entrada número dos mil. De vegades, la gent em pregunta: "Ja escrius?". I jo els responc: "Mantinc un bloc".

PRESONERS DELS BLOCS

Qui de nosaltres no s'ha sentit en algun moment presoner del bloc? Però val la pena anar amb compte amb el mirall i amb el llenguatge simbòlic: Tal al-Mallohi tenia dinou anys i un bloc quan, a finals de 2009, va ser detinguda i, mesos després, jutjada i condemnada a cinc anys de presó acusada d'espionatge, amb la qual cosa s'ha convertit en una de les més joves preses de consciència del món. Al bloc hi penjava poemes, hi va escriure demanant als Estats Units que defensessin els palestins i va fer-hi comentaris crítics sobre la Síria dels Assad. Poemes i comentaris en obert: hi ha llocs on el preu és molt més alt que una certa incomoditat intermitent.

SOBRE BLOGS

Avui una de Zits, per gentilesa de la Carlota.



—Jugues a dames?
—No, gràcies. Estic escrivint als meus blocs.
—Blocs? En tens més d'un?
—Tres, de fet... Un és per expressar les meves idees. Un altre per expressar les meves idees sobre aquestes idees... I el tercer per qualsevol idea que se'm pugui acudir mentre escric les idees sobre les meves idees.

L'ESCRIPTORA, EL BIBLIOTECARI I UN AMIC

Ahir em vaig trobar la Tina pel carrer, a prop del mercat. Jo anava a dinar amb un amic estranger i la conversa va haver de ser breu, però quan ell (un emprenedor i "descoordinador" 2.0 canadenc) em va preguntar qui era aquella noia em va agradar explicar-li que una de les bones escriptores del país, que l'havia coneguda a la xarxa seguint el rastre d'un aeroplà, que gràcies a la xarxa m'assabento ara de coses de la seva família ampliada i que té el do de parlar amb lleugeresa i intensitat de coses que altres converteixen en pesades i banals. Havent dinat vaig tornar a casa i, finalment, vaig tenir una estona per endreçar la bústia i obrir tot de missatges endarrerits. I n'hi vaig trobar un que començava:

Un dia vaig anar a la biblioteca però no per buscar-hi informació en quatre enciclopèdies diferents i després fotocopiar-les per poder fer-ne un treball. Hi vaig anar un dia de vacances d’estiu que m’avorria, suposo, perquè els bocins d’estiu que no passava a la Conca m’avorria i molt, per molta platja que tingués a tocar de casa. I des d’aleshores la meva pell blanca va començar a preferir els racons ombrívols de Can Manent, la biblioteca municipal. Jo no devia tenir encara tretze anys i el bibliotecari, en Martí, tot seriós, em feia respecte [+]

I vaig recordar que ara fa un parell de dies havia llegit aquella notícia (una notícia més, un escriptor menys) i que no vaig saber com fer-me'n ressò, com enllaçar la coctelera buida d'ara endavant. Però la Tina ho lligava tot per a mi, i he escrit al meu amic canadenc dient-li que sí, que els nous agents digitals som un creuament d'escriptors, agitadors, explicadors i bibliotecaris, i que en la immensitat transparent de la xarxa molts destins invisibles s'acaben creuant com la gent als carrers i als prestatges de ciutats i llibreries allunyades.

QUEDAR-SE TRANQUIL

M’havien advertit del risc d’aquestes coses, però tot i així no m’hi vaig saber negar. Ara resulta que tinc un suposat company de feina i/o un examic que es dediquen a anar enviant comentaris anònims diguem-ne desagradables al Flux (amb algun hauran topat) a veure si em panseixo, o no goso publicar-los o si em canso i tanco el bloc, no sé gaire què deuen voler (a part de molestar, això és evident). De vegades, no es pensin, hi ha gent respectada (pares de família, poetes amb premi, articulistes de diari) que quan es queden sols, a les nits, van i fan coses lletges als blocs dels altres, i després a la llum del dia tornen a dur els nens a escola, els versos a l’editor-amic, l’article al disparador, i somriuen per dins orgullosos de la seva secreta gallardia. Un servidor, no gens gallard, els escriuria demanant que obrin el seu bloc que així podré tornar-los la visita (signada, m’hi comprometo) i tots plegats podrem comparar, però com que són repanònims (anònims repatanis: d’aquells que s’ocupen alhora que sàpigues qui són i de no deixar adreça) no sé a on fer-ho. Per això he pensat que potser vostès, benvolguts lectors normals, em sabran disculpar que usi avui de forma excepcional el nostre canal per adreçar-m’hi... Mira, Anònim: per què no alces les ales cap a espais digitals més dignes de tu que aquest Flux misèrrim que tant t’enderia? O se m’acut una cosa millor: vols que faci que baixi a buscar-te un carro amb cavalls de foc i se t’endugui, com al profeta?

Apa, ja està, ja m’he quedat tranquil. Tranquil i gairebé content: és cosa sabuda que sense enemics un no és ningú i ara jo ja tinc per fi els meus, petitons i domèstics potser, però un bon parell d'enemics, què caram. I a més, de regal, he aconseguit escriure un post parlant d’una pega (d’una pega grossa) del món dels blocs. A veure si hi ha sort i el missatge funciona i no he d’acabar fent servir el DFTT.

COSES QUE PASSEN

Enmig, per sota, envoltant o infiltrant-se en una setmana laboralment enrevessada, el Flux i el món dels blocs fan la seva, i així un dia m'he trobat que l'Erraté responia des de la seva Atlàntida (una petita meravella de bloc que no entenc que tingui tan pocs seguidors públics) el meu darrer article al Periódico i proposa omplir els punts suspensius del títol amb els noms de Carles Riba, M. Àngels Anglada i Francesc Ferrer i Guàrdia (voldria trobar el moment per escriure l'anada a veure les seves dues estàtues); el dia abans havia rebut un encàrrec de L'Avenç per culpa d'una altra entrada recent (resseguida també esplèndidament per Jordi Puntí dissabte a la seva columna periodística), i entremig he anat rebent tot de retorns del viatge Barcelona amunt en tramvia, generosa menció inclosa a les Totxanes de l'Isern... Tot es va ampliant i ramificant i complicant i embolicant, que són algunes de les millors coses que ens poden passar a nosaltres i als nostres blocs.

NB. A més, dos interessants nouvinguts reclamen la nostra atenció: d'una banda David Caño se n'ha anat Des del carrer a un nou Bloc d'encenalls, i Joan Garí, dels bons memorialistes del país (bé, dels països), afegeix al recull dels seus articles a El Público un nou espai de ressenyes crítiques: Ofici de lector. Més coses que passaran...

GESTIÓ DE LA DIVERSITAT

En un dia d'aquests de fons d'armaris i capses de cartró, d'enretirar abrics i paquets tan ben tancats que ja no saps què contenen, de moure mobles i desar figuretes, d'intentar baixar al contenidor alguna cosa per fer una mica de lloc a allò nou encara sense nom que s'acosta i ja esperem, inspirant-me en "La setmana en 7 blocs" de Sobre llibres, excel·lent espai d'informació llibresca recentment descobert, us deixo una llista d'enllaços diversos que em sembla que bé valen una visita:

- Precisament avui, dia 8, dues nits de la Puríssima fetes poema, a càrrec de Joan Maragall i Carles Torner.

- Via Tirant al cap (i Brétemas, i Ediciona), finalment —i ben bé perquè serveixi de precedent— el vídeo i el lema d'una campanya de promoció de la lectura que fa venir ganes de llegir, no de medir-te o d'anar-te a confessar: "Quan no llegeixes, la imaginació s'escapa" (o es mor, o se'n va, o desapareix).

- Un altre vídeo estupend: "People are strange" dels Doors cantada per Echo & The Bunnymen sobre una molt bona tria d'imatges de Herman Munster, que també em serveix per explicar-vos que dijous vinent al vespre seré a "L'hora del lector" parlant sobre traducció de poesia (estranys del món, unim-nos!).

- Dos magnífics articles de Toni Sala (ja us ho he dit algun dia, oi, que el seu bloc que no és ben bé un bloc, més aviat una carpeta digital, però quina carpeta, l'heu d'afegir a la llista de predilectes?): un de pompier sobre la tardor i un fi retrat a la mala llet titulat "Setze".

- Una curiositat bibliofílica: "La biblioteca de..." (via Diari d'un llibre vell).

- Tres hores de diversió bibliotecària (amb final atroç), via Morenita tiene una escoba.

- I sense cap raó de pes (bé, sí: perquè en llegir-ho m'hi vaig sentir reconfortat), una bella entrada de cap de setmana de L'efecte Jauss.

RESURRECCIÓ

Així mig en broma ahir va fer cinc anys que vaig emprendre aquest F l u x amb un apunt sobre un memorial vist al Trinity College de Hartford, i de llavors ençà han passat mil vuit-cents dies, poc més d'un miler d'apunts i una pila d'històries prou bones —la més empipadora, aquest marcador d'aquí a la dreta que no hi ha manera de fer fora (a veure si hi ha sort dimarts).

Qualsevol moment és oportú per mirar enrere i preguntar-te si era això el que t'imaginaves (no pas el que volies: del bloc no en volia —ni en vull— res en concret). He vist callar massa adreces predilectes per creure que no arribarà un dia que ja n'hi haurà prou, i aquest dia hauria pogut ser ahir. Però no, ara mateix encara no. Disculpeu-me el canvi de registre: sempre tinc present una frase de Virginia Woolf llegida temps enrere que deia que ella havia deixat de creure en Déu el dia que va adonar-se que això no li representava cap mena de problema. Jo la vaig fer meva amb el petit ajust de seguir considerant-me creient fins al dia que m'adonés que no ser-ho no em representava cap problema. La mateixa idea (el mateix ajust) em serveix quan penso en el F l u x: de moment el que em cal és un motiu per deixar d'escriure-hi, no pas per continuar fent-ho.

Ara, digueu-me obvi, tou o cul de mal seient: alguna cosa es deu haver de retocar, cinc anys després, no? Ni que sigui per fer honor a la diada de Tots Sants. O sigui que m'he empescat una resurrecció de butxaca i d'avui en endavant aquest bloc admet comentaris (de moment, punxant a l'hora que figura al peu). Benvinguts, doncs, al F l u x 2.0. Sia'ns la mort una major naixença...

SCRISSI IN TEMPO

Tal com apunta José Antonio Millán, sembla clar que no podem plantejar-nos els blogs com a fenomen o objecte d'estudi sense tenir en compte el seu vincle radical amb el temps: amb la temporalitat en abstracte i amb el calendari concret de cada apunt. Per a Millán un bloc, enllà de qui l'hostatgi o dels temes de què tracti (enllà de la llengua o llengües que usi, hi podríem afegir) és purament "una página web que consta de entradas (o post) en orden cronológico inverso". Una pàgina que algú va escrivint. No pas en l'aigua ni en el vent: escriptura digital en el temps.