CANIGÓ 1883

Coses bones de tenir un projecte de recerca finançat. Això és dilluns dia 15 a les 4h de la tarda a l'Auditori del Campus de Ciutadella de la UPF (c. Ramon Trias Fargas, 25). Activitat gratuïta i oberta a tothom.

 

MAINADA I FUTUR

 

For the Children

The rising hills, the slopes
of statistics
lie before us.
the steep climb
of everything, going up,
up, as we all
go down.

 

In the next century
or the one beyond that,
they say,
are valleys, pastures,
we can meet there in peace
if we make it.

 

To climb these coming crests
one word to you, to
you and your children:

 

stay together
learn the flowers
go light

From Turtle Island (New Directions, 1974) © 2006 Gary Snyder

 

Per a les criatures

Els turons ascendents, les baixades
de les estadístiques
són aquí al davant.
La pujada empinada
de tot plegat, cap a dalt,
a dalt, mentre tots
anem avall.

 

Al proper segle
o al de després
diu que
hi haurà valls, prades,
podrem trobar-nos-hi

si hi arribem.

 

Unes paraules per a tu,

tu i les teves criatures,

per pujar els propers cims:     

 

estigueu junts

apreneu de les flors

viatgeu lleugers

Gary Snyder (versió de JS)

SNYDER BRAMA

Demà dissabte serem a Alins, a la Vall Ferrera, en representació de (o donant veu a) Gary Snyder. Al costat de Jordi Benavente i pels bons oficis de la llibreria NaturaLlibres. Una Brama Poètica Snyder-Benavente, amb l'afegit de Tiger Mosquito, que promet.

VESTIT VISTÓS

Això són amics. Bravo, @Ixaraixons.

 

 

L'ATRACCIÓ DE LA MUNTANYA

Demà dimecres a la tarda al Park Güell, a la Casa del Guarda, farem (ben asseguts) un itinerari literari il·lustrat: "El Park Güell i l'atracció de la muntanya". Organitzat pel Museu d'Història de Barcelona dins del cicle "Diàlegs al Park Güell".

.

SOC MECENES

Avui he celebrat el dia del naixement de Jacint Verdaguer fent-me mecenes a Verkami del projecte Canigó 1883, un projecte de pel·lícula o documental (té una mica de cada) d'Albert Naudín i la FJV sobre el poeta i els Pririneus amb la veu de Lluís Soler, que un ja no sap si és la d'ell o la de l'escriptor.

Us convido a afegir-vos aquí al projecte.

 

BETH I CLINTON

I una estona de volcà, ara que comença la calor de bo de veres?

Apa, bon cap de setmana a tothom.

MALEÏDA

Algú l'ha vist i ens en pot fer cinc cèntims? El tràiler promet. En nom de Déu, amunt!

PACTAR AMB LA TERRA

Aquests dies llegim trasbalsats els plans del president Trump per aixecar la protecció al Tongass National Forest, a Alaska, la reserva forestal i minera més gran dels Estats Units (amb una superfície de 68.000 quilòmetres quadrats, dues Catalunyes, establerta per Theodore Roosevelt a principis del segle XX), per permetre-hi les perforacions petrolieres. I a l’estiu hem assistit a l’espectacle mediàtic del president brasiler Jair Bolsonaro rebutjant l’ajuda de la Unió Europea per lluitar contra els incendis que devastaven l’Amazònia. No són gestos nous ni es donen només al continent americà. De fet, va ser a Amèrica on va iniciar-se el moviment just en la direcció oposada, la de la protecció de la natura: el primer Parc Nacional del món va ser el de Yellowstone, establert el 1872, i figures com el naturalista John Muir (nascut a Escòcia i immigrat a Wisconsin) amb els seus textos i el seu activisme –i, diuen, una nit de vivac amb el president Roosevelt l’any 1903– van ser fonamentals en l’establiment de la xarxa de Parcs Nacionals i en el canvi d’actitud dels polítics i legisladors del país del Far West cap a una mena d’ecologisme primigeni que segurament va ser el que va salvar espais meravellosos com els parcs Yosemite o Sequoia.

“The mountains are calling”
La frase de Muir que ha fet més fortuna (avui estampada en samarretes, adhesius i imants de nevera), “Les muntanyes em criden, i hi he d’anar”, el consagrà ja en la seva època con un “preservacionista” que veia els grans parcs com espais per al descans, la inspiració i la pregària, en debat amb la idea d’explotació forestal científica que propugnaven “conservacionistes” com Gifford Pinchot (primer cap del US Forest Service). Llavors semblava que l’avenç o la modernitat estaven de la banda de l’explotació racional, però amb el pas dels anys i l’augment imparable de la pressió de l’home sobre el territori cada vegada més gent pensem en el silenci i la no-acció com alternatives reals a un col·lapse futur. De vegades, per canviar les coses cal gosar escoltar (i llavors posar en pràctica, és clar) idees contraintuïtives, o que ho semblen fins que demostren la seva eficàcia. Com ara per exemple, sense sortir de Califòrnia, la lluita contra els incendis cremant boscos de forma controlada per eliminar arbres morts i aclarir el sotabosc.

A tothom li sembla evident que un governant ha de fer l’esforç d’arribar a acords amb els seus rivals polítics (tot i que segurament aquests dies no són els millors per afirmar-ho a Espanya), i tothom signaria també la idea que per governar rectament els polítics han de pactar amb els ciutadans. Doncs bé: enllà dels altres polítics i dels ciutadans hi ha avui un pacte més primari, més elemental, però radicalment necessari, i prioritari: el pacte amb la Terra, amb la natura. Les muntanyes (i les valls i els rius, i els arbres, i el mar) criden i no podem seguir fent veure que no ho sentim. Malgrat el soroll dels cotxes, dels aires condicionats, de les campanyes electorals i dels lobbies, polítics i ciutadans hem de ser capaços de fer com John Muir i pensar i decidir a contracorrent.

------------------------------
Publicat a El Periódico, 3-X-19
Versión en castellano

SNYDER, COM ROQUES

Lay down these words
Before your mind like rocks.

Gary Snyder va publicar el seu primer llibre de poemes, Riprap, al Japó l'any 1959. Avui a les llibreries dels Estats Units pots comprar una preciosa edició del cinquantenari (que inclou Riprap i les versions de Han-Shan, Cold Mountain Poems) a la contracoberta de la qual se situa Snyder, per l'obra i pel seu exemple vital, entre Tu Fu i Thoreau.

A "Zen Master", l'entrevista amb ell que mencionava a l'entrada anterior, hi ha unes paraules de Seamus Heaney (el vincle potser no és evident --o no ho era per a mi--, fins que hi penses una estona) sobre els poemes plens de pedres de Riprap, amb l'experiència com a treballador d'una brigada a les pedreres de granit de Sierra Nevada al darrere. Heaney hi parla de paraules posades com pedres, pesants i sòlides, al davant dels ulls de la ment del lector: “I felt absolutely at home with the colloquial voice and the honest-to-god, honest-to-earth elemental content—the things of the poems. There is something unleavened about that first book. The elements of the poems are trustworthy, and you feel there’s a real coherence in the sensibility that’s transmitting them to you. And, in the primal, mythic-poetry sense, he’s back on the Hill of Parnassus.” Something unleavened: cru, o millor sense llevat. Àzim, honest, elemental. I tenia seixanta anys de carrera per davant.

UNA RODERA DEL CARRO DE LA MORT

Ja l'heu vista? Jo friso, però encara no.





Aquí teniu una altra presentació una mica més extensa del documental. Aquí, el blog de la productora, amb informació sobre el projecte. I aquí, un mapa de la ruta de Verdaguer l'estiu de 1882.

MUNTANYA

El meu pare també construïa cases. Bon cap de setmana als constructors, i als que apaguen focs.

ANIVERSARI

Ahir el poeta i assagista Gary Snyder, un habitual en aquest blog, va fer vuitanta-nou anys. Amb José Luis Regojo n'hem traduït al català una antologia de poemes de natura que vam titular Les muntanyes són la teva ment (Tushita, 2013). En castellà en trobareu diversos llibres publicats per Árdora i, més recentment, Varasek Ediciones.

Felicitats, mestre!

UNA LLEBRE

No sé si queda bé o malament dir-ho (ni m'importa, francament), però a hores d'ara John Berger s'assembla bastant a la mena d'escriptor que m'agradaria arribar a ser. M'agradaria.

Fa uns anys per aquestes dates vaig traduir-ne a rajaploma aquí al F l u x un fragment ("Once upon a time") que us recomano: una de les coses més fines que he llegit sobre fronteres i migracions al nostre món, sense un sol gram de nyonyeria.

Descansi en pau.

LLEGENDES DEL TIBI DABO

Y hay más todavía. Ya la ciudad comienza a escalar el monte y a poblarlo de jardines, huertas y casas de campo. Pronto acabará por invadirlo. Por de pronto ya se apoderó de su cima, donde alzó un pabellón, que se llama de la Reina Regente, y ha mandado abrir anchas y espaciosas vías que cruzan el monte en varias direcciones, ofreciendo delicioso paseo a los amantes de sitios encantadores y soberbios puntos de vista. Allí los hay admirables, como en pocas partes.

El Tibi Dabo de mi juventud, el monte romántico de mis recuerdos y de mis huelgas de estudiante, va abandonando su carácter, y a medida que se civiliza, se pierde. Ya no es aquel monte fragoso y solitario de otras épocas. No tardarán en desaparecer sus encantos y misterios. Se irán estos, como tantas otras cosas se fueron. El mejor día, sus bosques centenarios y sombrosos se convertirán en jardines a la inglesa, llenos de luz y de sol, y se discutirán sus leyendas, aquellas sus hermosas y romancescas leyendas, para mejor burlarse de ellas y escarnecerlas.

  Víctor Balaguer, “La leyenda del Tibi Dabo”, La Vanguardia, 7-V-1896

MÉS
"Visions literàries de Collserola entorn del 1900: una conferència il·lustrada" (Biblioteca Collserola-Josep Miracle, 9-XI-16)
"Una ascensió al Tibidabo": fragment d'un text de Maria de Bell-lloc (F l u x, 8-XI-16)
"Entorn 1900", web de l'exposició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB).

UNA ASCENSIÓ AL TIBIDABO

Res hi ha al mon per artístich ni bell que sigue que pugui compararse á los sorprendents cops de vista que en aquell dia desplegá á nostres ulls la fertil naturalesa: ¡ahont pot jamay la má del home juntar aquella vivesa y capritxosa varietat de colors, aquella grandiositat que d’un sol cop captivá nostra ánima. Oh! jo’l recordo be aquell dia: lo fresch oreig, los dolsos alens del bosch plé de la aroma dels pins y sajolidas, de las floridas gatosas y flayrosos romanins, nos davan dalit pera pujar aquella costa tan penosa y nos la feyan apareixer suau y reposada; de tant en tant giravam la vista cap enrera, y cada volta que aixó feyam, un crit d’admiració y de goig fugia de nostres llavis: que hermós era tot! Trescant anavam com joyosas cabretas cap amunt ab la esperansa de gosar molt mes al serne á dalt.

¿Vos ne recordeu? despres d’una hermosa pineda, eixirem á un bosch de tall tot plé de cirerers d’ arbós; la hermosa cirereta era ja cayguda y la flor blanca en bellugadors penjoys, omplenava tota la brancada alta; nos enfilarem de dret á dret, y confesso que per poch nos faltá, dalit pera embestir la última estrevada; vostra esposa’ns digué: –Si vols arribar com á jove, puja com á vell, diu lo refrá–; mes nosaltres, no fentne cas, embestirem cap amunt, quan de sobte, fent l’ últim esfors, aparegué á nostra vista, la incomparable grandesa de tot un mon á nostres peus; ¿vos ne recordeu?

A sota mateix la populosa ciutat empori de las arts y ciencias, gran, plena de vida y sempre envejada de estranys y propis, ab tots sos pobles vehins que desd’allí nos pareixian donarli la má fent una sola casada; mes enllá la blava mar, per ahont forem árbitres un dia de tota la terra, besantla ab sas blancas onas que s’ estrellavan á sos peus, y las naus qu’ entrant y eixint la omplian de riquesa; veyam á un costat lo monastir de Sant Geroni en mitj de la gemada y fresca Vall d’Ebron, avuy sols runas y tristesa; lo castell de Montcada; lo de Montornés, enlayrats en sas puntxagudas cimas; mes enllá y envers tramontana, lo Montseny ab sa llarga vesta blanca, y al lluny, los Pirineus ab sa testa blanquinosa y altiva; á la esquerra y cap á mitj-dia veyam la cinta de plata del rich Llobregat ab sas bellas riberas y gemats camps y, per fi, girantnos enderrera, descubrirem quasi al nostre nivell, al Montserrat!

  Maria de Bell-lloc, “Una visita al Tibidabo” (aplegat a Llegendes catalanes, 1881)


MÉS
"Entorn 1900", web de l'exposició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB).
"Visions literàries de Collserola entorn del 1900: una conferència il·lustrada" (Biblioteca Collserola-Josep Miracle, 9-XI-16)
"Llegendes del Tibi Dabo". Fragment d'un text de Víctor Balaguer (F l u x, 9-XI-16)
"¡Habrá para todas!". Fragment d'un text de Santiago Rusiñol (F l u x, 10-XI-16)

VISIONS LITERÀRIES

Si us ve de gust venir a fer un tomb visual i literari pel Collserola de començament del segle XX de la mà de dos fotògrafs pioners afeccionats i de Guimerà, Maragall, Rusiñol o Verdaguer, aquest dimecres a la tarda a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle, a Vallvidrera, us espera "Visions literàries de Collserola entorn del 1900: una conferència il·lustrada", dins del cicle "Donde la ciudad cambia su nombre. Històries de la perifèria".

FIORD

Obert, ample, núvols, pla, pluja, sol, pluja, pedra, mar, verds, marrons, grisos, verds, riu, cascades, molsa, més cascades, herba, rierol, fils d’aigua, llac, guals, neu, glaç, horitzó, cobalt, ocells, ovelles, herba alta, cabanes, tanques, perspectiva. Enfora i endins i amunt en una sola paraula, si existís.

L'ESCENARI DE FORA

Dues parets de la sala són finestrals. Mentre el famós ponent convidat intervé, a l'altra banda dels vidres hi ha primer un sol prometedor, després núvols, llavors pluja, altre cop sol, un vent que fa espetegar alguna porta llunyana, més núvols... Tot plegat en poc menys d'una hora. És el que diuen aquí: "Si no t'agrada el temps, espera't".

EL BATRE DEL VENT

Els grans també es fan grans: avui Gary Snyder en fa vuitanta-sis. Varasek (La práctica de lo salvaje) i Árdora (La mente salvaje. Nueva antología. Poemas y ensayos) l'acaben d'editar i de reeditar, respectivament, en castellà.












Poema deixat a la caseta de guaita
de la muntanya Sourdough

Jo el poeta Gary Snyder
al cinquanta-tres vaig passar sis setmanes
en aquesta serralada i en aquesta roca
& vaig veure el que tot Guaita veu,
vaig veure moure’s aquestes muntanyes
& acabar al fons de l’oceà
vaig veure el batre del vent i de les aigües
el cérvol banyut, l’ull de l’Àguila,
& quan serà, que els Guaites morin?

  Gary Snyder
  Versió de José Luis Regojo i Jaume Subirana
  (Les muntanyes són la teva ment. Tushita, 2013. Tots els drets reservats)