«Tots els llibres de viatges estan
dictats per un esperit estúpid que no és capaç de veure que el món canvia
contínuament. En un segon, tot pot transformar-se milers de cops,
desfigurar-se, fer-se irreconeixible. Es parla del present amb un aire de
certesa històrica, i de gent d’altres països en termes que faríem servir per
referir-nos a pobles de l’Edat de pedra. He llegit llibres de viatges sobre
països on he viscut (i que conec tan bé com la meva terra, de fet potser són la meva terra). Quanta desinformació
per part de suposats bons observadors.
El bon observador és el reporter més
lamentable que hi ha. Ho observa tot amb els ulls oberts, però inflexibles. No
es fixa en allò que passa dins seu. I ho hauria de fer. Així, si més no, podria
informar sobre les veus que sent. El que explica és la veu d’un sol segon. Però
qui pot dir com sonaran d’altres veus un cop ell hagi marxat? I quan ha relatat
la seva impressió, el món ja no és el mateix.»
Tanmateix, hi ha bons llibres
de viatges. Són els que compleixen el que els demana aquest fragment. Qualsevol
aspirant a periodista (i de fet a qualsevol altra cosa) hauria de llegir els
articles que va escriure Joseph Roth.