Abans que l’any 1920 el gran
escriptor txec Karel Čapek (1890-1938) inventés el terme robot existien els autòmats. Un autòmat és una màquina que funciona
sola i que mitjançant un cap i unes extremitats extretes de ninos i nines i
peces de roba fetes a mida acaba tenint aparença humana. Es tracta d’uns artilugis
que com les miniatures, els titelles, les nines, les ombres xineses i les
joguines formen part de la necessitat ancestral que tenim de reproduir l’ésser
humà a escala reduïda. Potser perquè ens fan fer preguntes, o potser perquè reflecteixen
l’esforç que representa existir, o potser perquè ens fan reviure la
felicitat fascinant de no saber res de quan érem petits. Gaston Bachelard (1884-1962),
filòsof, poeta i físic, va escriure a Poétique de la rêverie que «un excès d'enfance est un germe de poème». Un autòmat és
poesia en moviment.
Lluís Ribas Duran construeix
autòmats. Ara. Al segle dels ipads, ebooks i botonets banals. Construeix
emocions. Si us interessa, teniu l’oportunitat que ell mateix us ho expliqui al
centre Arts Santa Mònica de Barcelona, dissabte 29 de desembre (de les 5 a les
7 de la tarda), dimecres 2 de gener i divendres 4 (d’11 del matí a 2 de la tarda). Avui, a un nen de quasi dos anys i mig i a un altre de quasi quaranta ens ha
encantat.