Amor i Shakespeare

Teatre Grec

Traducció:

Joan Sellent

Dramatúrgia:
Guillem-Jordi Graells

Direcció:
Josep M. Mestres

Direcció musical:
Jordi Domènech

Repartiment:
Ariadna Gil
Laura Aubert
Mercè Pons
Sílvia Bel
Rosa Renom
Àlex Casanovas
Joel Joan
Jordi Boixaderas
Roger Casamajor

Músics:
Núria Andorra

Escenografia:
Pep Duran

Il·luminació:
Kiko Planas

Caracterització:
Toni Santos

Vestuari:
Maria Araujo

Moviment:
Montse Colomé

Disseny gràfic:

Frankie de Leonardis

Aquesta obra m’ha agradat molt més del que m’esperava perquè creia que seria una mena d’antologia de les escenes amoroses de les obres de Shakespeare i, per tant, més literatura que teatre, però celebro haver-me equivocat i ha estat teatre de veritat.

Si el teatre de Shakespeare té màgia, aquesta savia combinació dels textos feta per Guillem-Jordi Graells té també màgia perquè dintre de l’aiguabarreig ha sapigut muntar un senzilla trama argumental que gràcies al verb de W.S. i del magnífic treball de Graells i, per descomptat de la bona feina del director i dels actors i actrius ha sortit un producte teatral magnífic ja des del principi.

I és que l’obra comença ja amb certa màgia quan els conjunt dels actors i actrius fan un cercle al mig del qual hi ha un actor que fa el paper de director teatral i els explica quines coses han de fer els intérprets i quines no han de fer. Aquesta mane ade pròleg ja mereix un aplaudiment que no és per W.S., sinó per G.-J. Graells. 

BARTOLOMÉ ENCADENADO, de José Santis Sinisterra

Direcció: Antonio Simón

Intérprets: luís Soler, Manel Barceló, Maria Molins, Tilda Espluga, Montse Vellvehí, Bernat Quintana i Xavier Ruano

Cor: Arnau Armengol, Ramon Bonvehí, Carles Calabuig, Laura Calvet, Anna Farriol, Ana Roche, Alberto Ruiz, Ivan Giménez, Alicia Lorente, Anna Massó, Marina Mulet, Ariadna Pastor, Laia Pastor, Andrea Portella
Ajudant de direcció: Glòria Balañà
Escenografia: Ramon Simó
Teatre Grec

El 2012 un jubilat grec es va suicidar davant del Parlament com a protesta, per a entendre's era la màxima acció que ha fet un indignat a l'Europa dels mercaders, capitalista, banquers i polítics professonals.. L'autor trasllada aquest estat de coses, aquesta indignació, a l'escenari del Grec. 

La idea de relacionar aquesta situació de quasi-esclavatge a què s'ha arribat en ple segle XXI amb el Prometeu Encadenat és original i interessant. En aquest sentit és interessant el protagonisme de Lluís Soler amb el paper de Bartolomé, que ja abans que comenci la representació ell ja està posat dalt d'una torrer d'un pont en construcció, d'aquesta manera es fa visible al poble, però la policia té dificultats per detenir-lo, cosa que permet a Bartolomé fer-se sentir pel poble. Bartolomé no té res, com el grec, i diu que se suicidarà l'endemà.

El sainet comença amb els diàlegs de la parella de policies que el descobreixen a dalt de la torre i continua amb el cor, que són els indignats. Si els policies són un parell de ximplets que es creuen la bondat del cos policial, el cor és la summa summarum una rauxa de fórmules ben aconseguides amb tots els ingredients dels tòpics possibles que dóna de si el capitalisme i els seus mals, amb una retòrica que busca plaura els espectadors per a què se sentin intel.lectuals d'esquerres, però amb el llenguatge més pobre i facilot. Sort que som en uns altres temps i acabada la funció tots anem cap a casa, sense plantejar-se fer una manifestació.

No hi ha dubte que han estat uns esforços desaprofitats i el bon treball de Maria Molins i Tilda Espluga.

FUEGOS. A partir de l'obra de Marguerite Yourcenar

Dramatúrgia de Marc Rosich, a partir de l'obra de Marguerite Yourcenar.

Intèrprets: Carmen Machi (Marguerite Yourcenar), Cayetana Guillén Cuervo (María Magdalena), Nathalie Poza (Clitemnestra) i Ana Torrent (Safo).
Escenografia: Sebastià Brosa. Il·luminació: Miguel Ángel Camacho. Figurinista: Lorenzo Caprile. Caracterització: Toni Santos. Espai sonor: Jordi Ballbé. Ajudant de direcció: José Luís Massó.
Direcció: Josep Maria Pou.
Coproducció Teatre Romea i Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. Grec 2013.
Teatre Grec Montjuïc

Cada estiu vaig a més d'un espectacle del Grec i, no sempre, però la majoria de les vegades procuro, com a mínim, anat una vegada al Teatre Grec, com si el Grec sense Teatre Grec no tingués sentit. Recordo que l'any passat no vaig anar-hi. Per altra banda, no sempre hi ha una obra d'aquelles que un es diu que era obligatòria fer-la al Teatre Grec.  Quan un sap que l'obra es basa en textos d'una escriptora francesa naturalment pensa que per això no cal anar a Teatre Grec. Malament. Es tracta d'una obra que representar-la al Teatre Grec va de meravella i no és gens estrany que sigui una producció conjunta amb el teatre de Mèrida. Naturalment, amb personatges com Clitemnestra i Safo calia que ens parlessin des de la skené. 

L'obra comença d'una manera quasi màgica: amb les llums ja apagades sona 'If you go away' ('Ne me quitte pas') de Rod Mckuen, una veu suau però que omple el clot que és el Teatre Grec.Després comencen les paraules més sinceres de Marguerite Yourcenar.

Els textos triats són els que es basen en Maria Magdalena, Clitemnestra i Safo i, naturalment les paraules pròpies de Yourcenar, que és interpretada per la gran actriu Carmen Machi, la qual cosa no vol dir que les actrius que representes personatges històrics es quedin curtes, ans al contrari, Anna Torrent esdevé una gran Safo, a més, va ser un goig veure-la per primera vegada al teatre; com també és el cas de Cayetana Guillén fent de Magdalena; tanmateix, sense dubte el monòleg més punyent és el de Clitemnestra que defensa amb gran encert i èxit Nathalie Poza.

La imatge del programa està treta del quadre Sappho, por Charles Mengin (1877)