DE VIATGE

Venir-hi (tornar-hi) sol. Venir-hi amb neu. Venir-hi amb temps.

 

 

KOSOVO DE ENTRADA NO

Schengen empieza en los Pirineos. 

DE VIATGE

Dalt de l'avió poso al trastet "Nuages" dels Gipsy Kings, tanco els ulls i, apa, a volar.

NO TINDRÀS TEMPS

Et mires la mare de Déu i la pila de coses per aquests dies i penses, "Si ella duia el llibre sota el braç, i en l'altre el Nen, deurà ser normal que jo no sàpiga fer la maleta i no posar-ne..." 

 

APRENENTATGE

L'aprenentatge del confinament és ben simple: la prada és més bonica quan saps que t'espera la tenda, i a la tenda s'hi està millor si saps que quan vulguis pots sortir a la prada. Això i que ens agrada abraçar-nos. C'est tout. 

 

DE VIATGE

La fantasia no s'esgota, què voleu: bon cap de setmana a tothom, i bons somnis de viatges.

'Cause we're traveling on
Sold for a song
We're traveling on
And it won't be long
'Til we're traveling on

ELS DEL BRIC

Aquestes ganes de viatjar. I, com sempre, ep, els millors desigs pel cap de setmana.

ALLÀ COM AQUÍ

Una gentada pertot, i el ric ric ric continu de les rodes de les maletes. El bon temps duu també la llavor d'una condemna.

12 D'ABRIL

I tant que tenen risc, unes eleccions. Si més no per als tramvies. Ens ho explica el rei dels detalls barcelonins, l'Enric H. March.

BURN AND BE FORGIVING

Sense conductor. I bon cap de setmana.

TEOREMA DEL VIATGER

Quan aprens com funciona la dutxa, ja te n'has d'anar.

EL DIA DE MARXAR

"Let me forget about today until tomorrow" —Bob Dylan, "Mr. Tambourine Man"

ALGUN DIA, POTSER

Aquest país pobre, trist, deixat i dilatat també hi és, també són els Estats Units. El vídeo és de fa trenta anys però podria ser d'ara, posant-hi una mica de color i quatre mòbils.

Bon cap de setmana als viatgers que surten de l'autopista.

EL MÓN D'AVUI

La setmana passada es va reunir a Pune, a l’Índia, a l’estat de Maharashtra, el 84è. congrés anual del PEN Internacional (amb la presència dels delegats catalans, nascuts tots dos al País Valencià). Una de les conferències convidades l’havia de fer l’assagista Ngugi wa Thiong’o, publicat en català de la mà de Raig Verd, en versions de Josefina Caball. Però no hi va haver conferència perquè l’escriptor kenyà, que ara viu als Estats Units, no va obtenir el seu visat per viatjar. Així és el nostre món, avui: màxima connectivitat, gran mobilitat i cada vegada més control, sense explicacions.

Suposo que Thiong’o, que ha viscut al llarg dels anys presó i exili i que, a partir del pas de la llengua anglesa al kikuiu com a eina literària, ha anat assumint la representativitat d’una veu altra, menor i menystinguda, s’ho devia prendre amb filosofia. En una entrevista al Pune Mirror no fa cap retret, menciona només la seva decepció, i subratlla en canvi els vincles en el camí de la desobediència civil i l’anticolonialisme entre l’Àfrica i l’Índia. També assenyala el repte de la literatura actual: generar una narrativa que apunti la imaginació dels lectors envers un món en què el benestar de la gent no depengui de la pobresa dels altres. Quan li pregunten per una de les seves cicatrius respon: “Tots portem a sobre senyals del colonialisme. Del que es tracta és de convertir els senyals en estels”.

El títol del congrés del PEN era “Experiments amb la veritat: llibertat, veritat i diversitat”, un ressò molt segle XXI de la tríada republicana francesa del XVIII. Tanco els ulls i evoco els noms d’escriptors i escriptores catalans que juguen, amb visat o sense, amb permís o sense, en aquest camp extens i enfangat on convergeixen llibertat, veritat i diversitat. En un món on encara hi ha presons i exilis i incomprensions i menysteniments: l’escenari de la nostra cultura, que és el de tantes altres cultures i literatures arreu del món, com si tots fóssim en un congrés mundial d’experimentadors amb la veritat.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 3-X-18
Versión en castellano

UNA HORA

Si féssim un concurs de millors moments del dia, el de l'esmorzar tranquil en terra estranya sense compromisos a la vista se l'enduria de llarg.

PER QUÈ EM PORTES JOGUINES?

Ja us la dec haver posat algun dia: la cançó és esplèndida i el poema, de Charles Causley, encara millor. Sóc tirant a pesat amb el que m'agrada molt. Demà ja us explicaré per què hi torno. Ara, de moment, bona resta de cap de setmana per a tothom.

D'ADMIRAR (I VIATJAR)

"Quan torneu a casa sense haver admirat res pel camí, el deu lar se us vesteix d’escarceller."

Josep Carner, La Publicitat, 23-I-1930

Sobre el tema (de l'admiració), un munt de frases més de Carner, aquí. L'home és inesgotable. Via les Marjades d'Enric Bou.

CANVI

Començo a acceptar la distància com a mitjà de pagament.

DESATENCIÓ

Una altra vegada preparo maletes i carpetes. Em sembla que el blog estarà un temps inactiu. Enjoy.

ALLÀ I AQUÍ

Quan arribes allà, allà no hi ha cap allà. (Gertrude Stein, with a little help of the zen i tal com sabem bé per experiència els pescadors de canya)