La CUP i Catalunya Sí Que Es Pot 9/9

Davant les eleccions del 27 de setembre, recordeu la necessitat de fer memòria i de tenir en compte que les dues úniques formacions que pensen en la gent són la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot.

QUAN ANEU A VOTAR, NO US OBLIDEU DEL DNI I TAMPOC DE LA MEMÒRIA....

La idea de España no nos fascina, pero no nos repugna (Isabel Coixet) y una respuesta de Bernat Dedéu 8/9

No creo que a la directora de cine Isabel Coixet se la deba de crucificar por el artículo que publicó en El País respecto a la independencia. A veces parece que o estás conmigo o contra mi, y no es eso. Afortunadamente para todos, en este mundo (que no es exclusivamente el occidental/blanco/europeo/norteamericano) los colores tienen unas gamas muy diversas y no todo es blanco o negro.

Por cierto, si eres de los que piensas que todo ha de ser blanco o negro, ¿sabías que los esquimales distinguen más de 30 tonalidades de blanco?

¿Por qué la gente sigue votando a idiotas? ‏ 7/9

Por Tony fernandez / Conjugando adjetivos

Periodismo Alternativo

The Guardian trata de explicar por qué seguimos votando a personas cuya capacidad intelectual a menudo plantea serias dudas. El periódico británico dibuja una triste realidad: un candidato inteligente se ve obligado a fingir ser estúpido para tener éxito en la arena política.

Descobreix la teva posició dins del mapa polític català 6/9

Descobreix la teva posició dins del mapa polític català i decideix quin serà El teu Vot.

Iñaki Gabilondo y Catalunya 5/9

El periodista Iñaki Gabilondo está escribiendo una serie de artículos referentes a la situación por la que estamos pasando en Catalunya gracias a la ineptitud negociadora de los gobiernos del PP de Rajoy y Mas, ahora, y la decepción por las mentiras del gobierno del PSOE de Rodriguez Zapatero.
Aquí os las dejo:

¿Qué podemos hacer? Aparte de votar con la cabeza clara 4/9

Su broma acaba de empezar (Maruja Torres)

Aparte del escándalo jurídico ya expuesto por los entendidos, aparte de la grave torpeza que supone hacer mártir avant la lettre a Artur Mas –y de envolver con un nuevo vaho patriótico el asunto de las comisiones del 3% que se sospecha recibía Convergència–, aparte del miedo que da un Gobierno que ha manipulado la Justicia hasta convertirla en un azote para la ciudadanía… Aparte de tantos apartes, y al margen de todo ello, que no es cáscara ni polvo, lo verdaderamente aterrador de las últimas noticias del Partido Popular es que nuestra derecha sea una formación capaz de admitir, albergar, alimentar y premiar a un personaje como Xavier García Albiol.

“A mi l’independentisme no em molesta; em molesta el reduccionisme” Maruja Torres (de El Crític) 3/9

Maruja Torres: “Jo, o faig el que vull, o no ho faig”
Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Xavi Herrero
dijous, 20 agost 2015





Maruja Torres (Barcelona, 1943), escriptora i periodista, ens condueix al seu menjador, mentre agita el braç amb ímpetu, com si fos una guia en un viatge exòtic. La casa, paradigma Eixample (una U grossa), és com un dietari: tapís per aquí, figureta per allà, i una biblioteca enorme. Només per entrar-hi i escoltar una part de les anècdotes que se'n desprenen, ha valgut la pena l'espera... “Treballo més des que estic jubilada”, riu. Dinars amb 'Mongolia', gimnàs i “la pelu”, és clar. La Maruja no para quieta, literal i figurat. No deixa de moure el cos i de bellugar les neurones, abans a 'El País' i ara a 'Eldiario.es'. Fa poc ha publicat la seva biografia: 'Diez veces siete, una chica de barrio nunca se rinde'.


Jo amb això no faré mai una entrevista [mentre trasteja la gravadora digital]. D’on deies que veniu?

De CRÍTIC…

…Hi ha tants mitjans nous ara, que ja m’he perdut. N’hi ha molts! Tants com partits polítics després de la dictadura. Sens dubte, passem per una segona refundació. Quins resistiran? Resistiran els que resisteixen, i a prendre pel cul. Perquè, ja t’ho dic, molt de mitjà nou, però segueix havent-n’hi massa del que només vol posar-se la medalla de director i fundador. Però, si no estàs dotat per al periodisme, i estàs pensant en una altra cosa (calés, bàsicament), mira… Fan falta bons lampistes. Jo vull que la gent no es quedi aturada i la gent s’està autogestionant.

D’acord, és guerra bruta, però… per què no entren mai a la seu d’ERC o de la CUP? (de El Crític) 2/9

L’estratègia de CDC davant de la investigació oberta per la fiscalia anticorrupció sobre les suposades comissions de Teyco ha estat, de moment, tancar files: tot és guerra bruta. Una operació política contra el sobiranisme. Josep Rull, coordinador general de CDC, ho ha catalogat d'”espectacle mediàtic”. D’acord, potser és guerra bruta de baixa intensitat (la guerra bruta seria una altra cosa: el GAL o l’Operació Garzón, per exemple). Però de moment, els últims quaranta anys, no hem vist un escorcoll similar (per un cas corrupció) en una seu d’ERC. O de la CUP. O d’Òmnium. O de l’Assemblea. L’esquerra independentista fa anys que està sota la lupa de l’estat. ERC també. I no ha passat. Amb un cas de suposada corrupció, no ha passat. Potser és que Convergència té un problema no resolt.

QUÈ DECIDIM EL 27S? (de El bloc del Coscu) 1/9

AQUEST ÉS EL PRIMER D'UNA SÈRIE D'ARTICLES QUE ANIRÉ PUBLICANT FINS A LA DATA DE LES ELECCIONS DEL 27S

Alguns pretenen imposar la idea que el 27S només es decideix una sola cosa i amb només dues possibles respostes. #CatalunyaSíQueEsPot intentarem debatre i fer propostes sobre tot allò que els ciutadans decidiran amb el seu vot el 27S. O dit d’una altra manera, sobre tot allò que el Parlament i el govern que surti del 27S faran en nom de la ciutadania i amb els seus vots.

Encara que es vulgui amagar, a partir del 28S i durant els propers anys elParlament i el govern que surti de les eleccions catalanes haurà de prendre decisions importants per a la vida de les persones. I la ciutadania té dret a saber quines seran i què proposa cadascú.

És una greu anormalitat democràtica que en unes eleccions es pretengui vetar el debat sobre la gestió del govern anterior, especialment quan una de les candidatures té com a objectiu donar continuïtat al president Mas. I encara és molt més greu evitar el debat sobre les polítiques de futur, amb l’argument que el 27S només es decideix un SÍ o un NO sobre una sola cosa.