Al
llarg de la història de la novel·la —i
de la literatura en general—, hi ha hagut molts autors que han hagut de
recórrer a quantitats ingents d’informació externa per a completar les seves
obres. Pensem, per exemple, en els escriptors de novel·les històriques; en
Flaubert fullejant més de mil llibres pel seu enciclopèdic Bouvard i Pécuchet, o en W. G. Sebald, que a Austerlitz o Els anells de
Saturn, per exemple, incorpora i
integra fragments sencers retallats —de vegades literalment— de les fonts
més diverses i heterodoxes. Abans, doncs, aquest saber enciclopèdic calia
cercar-lo, sobretot, en biblioteques i llibreries de segona mà, i, en canvi,
avui dia només cal un ordinador i accés a internet.
Quan
llegim la descripció que Sebald fa durant unes quantes pàgines dels costums de
les arnes, es fa difícil no pensar que, per a aconseguir tota la informació que cal per a compondre aquest fragment d’obra (que, de fet, és una petita obra en si mateix), avui n’hauria tingut prou, segurament,
amb la vikipèdia. Fins a
quin punt aquesta accessibilitat i immediatesa hauria modificat les obres d’aquests
autors? Com en serien de diferents Austerlitz o Bouvard i Pécuchet si la informació
hagués provingut del cercador de google? Sebald, Flaubert i tants altres s’haurien
conformat amb aquesta eina o haurien regirat biblioteques igualment? No ho
sabrem, i en diguem el que en diguem tan sols serà una opinió més. I d’opinions, sempre n'hi ha massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada