Títol: La princesa de jade
Autora: Coia Valls
Loras
Col·lecció: LB; Data
de publicació: 11/05/2016
Pàgines: 368; ISBN:
978-84-9930-991-0
Presentació: Rústega sense solapes
Premi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2010
Sinopsi
És l'any 551 després de Crist quan l'emperador Justinià, per desig exprés
de la seva dona moribunda, l'emperadriu Teodora, organitza una expedició a la
Xina per descobrir el secret més ben guardat de l'Orient. Per a aquesta
delicada missió, l'emperador escollirà els homes més capaços i idonis del seu
imperi: l'objectiu de Rashnaw i Tistrya -monjos nestorians-, de Xenos -teixidor
de Corint- i del seu fill Úrian serà viatjar des de Constantinoble fins al sud
de la Xina per apoderar-se a qualsevol preu del secret de la seda. Tres dones,
de diferents orígens, cultures i religions, marcaran el destí dels
expedicionaris. Teodora, una antiga prostituta convertida en emperadriu de
Bizanci; Najaah, filla del desert, una nòmada de la tribu Zaqîf, i Yu, una jove
princesa de la dinastia Liang amb un ideari de vida bastit sobre tradicions
mil·lenàries. Tres dones que s'enfronten a les normes establertes i arriben
fins a les últimes conseqüències per portar a terme els seus somnis. Una
història de contrastos plena d'aventures que parla de l'amor, del risc i de la
superació.
LA MEVA
OPINIÓ
La prosa de la Coia té la facultat de relaxar-me i fer-me viatjar senzilla
i esplèndidament als diferents món que va narrant. Si ja ho va aconseguir amb Amor prohibit (llegir
aquí la meva ressenya)
i Etheria, ho ha tornat a fer amb La princesa de Jade, novel.la a
la què feia temps que li tenia moltes ganes i que s´ha convertit en una lectura
idònia per a les meves vacances d´aquest estiu.
El llibre comença
l´any 551 d.c. a Constantinoble, quan l´emperadriu Teodora, a punt de morir, li
demana al seu marit Justinià una darrera voluntat: que s´organitzi una
expedició a la Xina per portar a Occident el secret de la seda. Així
comença un llarg viatge, que serà tan físic com interior, ja que
cadascun dels personatges de l´obra creixerà al llarg de les seves pàgines. Els
elegits per a aquesta empresa són dos monjos nestorians, el Rashnaw i el
Tistrya (el primer desitja que el seu culte sigui acceptat i el segon espera
trobar el seu pare desaparegut fa molts anys); el Xenos, un teixidor de Corint
i el seu fill Úrian, tots ells acompanyats d´un grup de soldats que els
escortaran. És a dir, dins del grup hi trobem acció i esperit, una bona
combinació.
L´obra,
dividida en tres parts i en capítols no gaire llargs (fet que facilita la seva lectura i és un punt
que m´encanta) dóna protagonisme en cadascuna d´elles a 3 dones diferents:
en la primera tenim a l´emperadriu Teodora, una dona de classe molt
baixa, prostituta en la seva joventut, que acaba essent emperadriu; en la
segona part qui condueix l´acció és Najaah, una nòmada de la tribu
Zaqif. En la darrera part, coneixem la princesa Yu (la princesa de Jade
pròpiament dita), que té un ideari de vida basat en tradicions mil·lenàries.
Al mateix temps, cadascuna
de les parts introdueix també diferents moments de la trama: en la primera
se´ns presenten quasi tots els personatges importants de la història; la segona
se centra en els territoris que van recorrent i les situacions que van vivint i
en la tercera som testimonis d´allò que els passa quan per fi arriben al seu
destí...
Què és el que més
m´ha agradat, a banda de la narrativa de la Coia, que és magnífica? La
importància que se li dóna al Viatge, en majúscules, que podríem dir que és
un altre personatge de la novel.la, i la visió del món interior dels
protagonistes. Són magnífiques les reflexions que fan els personatges sobre
el món, els paisatges (les descripcions dels quals són espectaculars), la màgia
del viatge en sí que, en definitiva, és presentat com una metàfora de la
vida. És una obra que va molt més enllà de ser qualificada com històrica,
d´aventures, d´amor, de viatges i d´aprenentatge. És una lectura per
gaudir i reflexionar. No m´estranya que guanyés el XIV Premi Nèstor Luján de
Novel·la històrica.
I és que el més
important no és l´objectiu de la missió en sí, sinó el recorregut que es va
fent per arribar-hi. L´autora aconsegueix, de nou, que el lector se
senti part del viatge gràcies a la seva capacitat d´evocació. Com he
arribat a gaudir amb les descripcions dels paisatges de la Capadòcia i amb les
llegendes i històries d´altres cultures! Com sempre, la Coia s´ha documentat
moltíssim i no cau en l´error de transcriure en el text tot el coneixement que
posseeix.
I per aquest motiu
i tots els altres que us he dit és un privilegi llegir a aquesta dona. Gràcies,
Coia, per regalar-nos sempre aquestes obres d´art. Les teves novel·les actuen
com un bàlsam per a mi (i segur que no sóc la única!). ;)
·
* Moltes gràcies a la butxaca per l´enviament de l´exemplar. Sou
magnífics.