Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castanyada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castanyada. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 d’octubre del 2014

¿Castanyada o Halloween? 2a parte



 

 
Lo prometido es deuda: hoy toca hablar del Halloween.
La celebración de esta festividad es de origen celta. Siglos atrás en Bretaña, Escocia e Irlanda el día 31 de octubre tenía lugar el “Samhain”. Samhain hacía referencia al dios de los muertos y probablemente también al final del verano. En aquella época se encendían grandes hogueras en las montañas para ahuyentar a los espíritus malignos. También se creía que las almas de los difuntos visitaban sus antiguos hogares e iban acompañadas de brujas y espíritus para intentar encontrar un cuerpo en el que habitar. Por este motivo, no se encendía ninguna luz en las casas y la gente se vestía como brujas o demonios para que ninguna alma perdida quisiera habitar su cuerpo.
Con la llegada del Cristianismo, el 31 de octubre se convirtió en All Hallows Eve (“All Saints Eve” o vigilia del Día de Todos los Santos). De aquí surgió el término Halloween.
Muchas de las tradiciones de esta celebración llegaron a Estados Unidos de mano de los inmigrantes irlandeses, y de ahí se empezó a extender al resto del mundo. Con el tiempo, tomó un aire más festivo y se incluyeron juegos infantiles como el Trick or Treat (truco o trato) o la famosa calabaza (cuento de Jack-O-Lantern). Esta iconografía se ha hecho muy popular especialmente a través del cine americano.
Hoy en día no es extraño ver cómo van creciendo los adeptos al Halloween en detrimento de la Castanyada. Pero yo no lo veo así. No todo tiene que ser blanco o negro y particularmente me pone enferma ver anuncios en plan “¿tú eres de Castanyada o de Halloween?”. En mi casa siempre seremos de “castanyes i panellets” porque lo llevamos dentro, lo hemos vivido desde niños y nos encantan nuestras tradiciones, pero eso no quiere decir que no adoptemos aspectos de esta fiesta céltica para enriquecernos y divertirnos más. Además, a mí me encanta todo lo que tenga que ver con espíritus, brujas, vampiros... Recuerdo la primera Castanyada de mi peke, en la que mi madre (que es un sol), me sorprendió poniéndole una capita de vampiro que ella misma había hecho a mano. Me encantó.
Y pensándolo bien... Después de ver las dos tradiciones, ¿realmente son tan diferentes? ¿No provienen ambas de prácticas muy antiguas de celebración del final del verano (o del principio del invierno) y de la costumbre de honrar a los difuntos mediante diferentes rituales? Aprovechemos esta riqueza cultural que nos rodea y quedémonos con lo mejor de los dos eventos.
Y para acabar, sólo me falta deciros: disfrutad de esta noche, ya celebréis una fiesta u otra (o las dos).
¡Un besazo y gracias por leerme!
 

 


 

divendres, 24 d’octubre del 2014

Castanyada o Halloween? 1a part



 

Aquesta setmana i la vinent, degut a la proximitat de les dates,  m´agradaria parlar de dos festes que d´entrada semblen molt diferents: la Castanyada i el Halloween. Avui ho faré de la primera.

 

La Castanyada és una festa arrelada i típica de Catalunya en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La seva beguda típica és el moscatell. Se celebra o bé el dia de Tots Sants (1 de novembre) o bé la seva vigília (el vespre del 31 d´octubre). És molt probable que tingui el seu origen en una festa ritual funerària: la nit de Tots Sants es tocarien les campanes per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Els campaners, després de fer repicar les campanes amb força durant hores, reposarien i menjarien fruita del temps (castanyes i fruits secs) amb la seva família i amics propers. A poc a poc, el costum de menjar castanyes es va començar a generalitzar i a estendre´s fins a fer-se popular i convertir-se en una imatge que anunciava l´imminent arribada del fred i del mal temps.

Per això, a finals d´octubre apareixien les castanyeres amb tots els seus estris particulars (faldilla ampla, davantal, caputxa o mocador, fogó i paperines) i durant els primers mesos d´hivern proveïen de castanyes i moniatos calents a la gent per ajudar-los a passar el fred.

         

Els dies de Tots Sants i de Difunts també era tradicional anar al cementiri a recordar i honrar els ésser estimats que ja no es trobaven en aquest món.
Avui en dia, la festa ha agafat un caire molt familiar i també escolar. És costum que els menuts es vesteixin de castanyeres i marrameus i cantin cançons com les següents mentre té lloc l´àpat:
 
Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n´hi peta una als morros

ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,

Pica ben fort,

Que piques fusta,

Pica ben fort.


La setmana que ve us parlaré del Halloween i veurem que potser no hi ha tantes diferències entre totes dues festes...

Gràcies per llegir-me!!







»
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...